El Clan de les Lleones

Capítol 16: Isis Luxor

Ningú li va voler dir res. L'havien assegut a la taula de la detectiva Heat amb una manta i xocolata, i s'havien oblidat d'ella.

Per ser prop de les sis de la matinada, hi havia molta feina. Totes les taules estaven ocupades amb un agent i pels passadissos passava, cada pocs minuts, algú emmanillat cap als calabossos. El crim no descansa, ni fa vacances. Però on més rebombori havia, era a l'oficina del final del passadís. La Wendy podia sentir les veus llunyanes. Agents de diverses categories entraven i sortien d'allà per perdre's escales avall poc després.

La Wendy sabia que estaven allà per ella. I tot i que encara no l'havia vist, creia poder reconèixer la veu del tinent Barrow. Havia intentat apropar-se, però sempre l'havien aturat.

- És una reunió privada, les nenes no poden entrar —va renyar-la la detectiva Heat.

- Però haig de parlar amb el tinent! És important! —havia d'avisar-lo, explicar-li el que sabia sobre l'assassí en sèrie.

- No podem parlar amb una menor sense un tutor davant, i aquest encara no ha contestat.

- Però és molt important!

- Haurà d'esperar...

La detectiva Heat va donar per acabada la conversa i va tornar al seu ordinador. La Wendy es va deixar caure sobre la cadira, esgotada. Si no l'avisava aviat, s'escaparien.

- Què hi ha dels Luxor? —va tornar a saltar sobre la taula—. Els heu detingut?

Si estaven detinguts no es podien escapar, i cabria la possibilitat que tant el Matt com l'Isis estiguessin bé.

La detectiva Heat la va mirar cansada, no devia estar en els seus plans fer de mainadera d'una adolescent. Va xuclar una mica de cafè.

- Estem treballant en això ara mateix —va contestar amb desgana—. És un cas obert i no podem parlar-ho amb civils —va afanyar-se a dir en veure la nena obrir la boca un altre cop—. I menys amb menors.

Va tornar al seu informe, ignorant la Wendy, que seguia allà de peu.

- Almenys digui'm si l'Isis i el Matt estan bé —va suplicar—. Són els meus amics.

La detectiva va sospirar.

- Estan implicats en un cas, són menors. No. Puc. Parlar-te. D'ells.

- Doncs no parlis, assenteix o nega. ESTAN BÉ?

La dona se la va quedar mirant sense moure un sol múscul.

- No vaig ser la primera de la meva promoció per això.

Va donar la conversa per acabada i es va perdre passadís amunt. La Wendy no va tenir més remei que tornar al seu lloc. Es va arraulir sota la manta en sentir molt de fred. Va donar un glop a la xocolata, freda i dura a aquelles alçades. Se sentia molt cansada, no havia dormit gens. "Tant de bo tots estiguin bé", va pensar tancant els ulls.

###

Va fer un bot en notar una mà sobre la seva espatlla. Va estar a punt de sortir cridant en veure una figura negra sobre d'ella, sort que va reconèixer quasi immediatament al tinent Barrow. Anava vestit amb la mateixa roba que havia portat el dia en què s'havia colat al seu despatx.

- Bon dia, Wendy —la va saludar.

Per a un home tan dur i sever, aquell somriure semblava fora de lloc, no sabia si intentava animar-la o espantar-la. Va ajudar-la a aixecar-se de la cadira, tenia les cames entumides i el coll malmès.