El Clan de les Lleones

Capítol 22: Negociació

La Wendy tenia la sensació que el que havia dit havia sonat més a una pregunta que a una afirmació. Però va sortir l'efecte desitjat. El Thomas es va mossegar el llavi, va mirar alternativament al seu pare i a la seva amiga, i finalment va sortir de la porta dient:

- Digues el que saps, Wendy. Et prometo que ens tornarem a veure.

I allà es va quedar, sola amb el tinent. Quina poca gràcia li feia, però quin remei! Va mirar-lo, expectant. El tinent va sospirar.

- Segueix-me —va dir mentre les deslligava.

No va veure gaire d'aquelles instal·lacions. Només es van traslladar a la sala del costat. Una altra habitació igual de petita i buida. Ocupada només per una cadira i allà asseguda l'Isis. L'única diferència entre elles era que la nena portava mordassa.

- Està bé? —va preguntar, abans fins i tot d'entrar.

Va voler anar cap a ella, apropar-se per a veure-la millor. Però el tinent la va retenir contra la paret.

- Jo he complert. Tens la meva paraula que no us farem mal. Ara et toca a tu.

- Encara no. No ha respòs la meva pregunta —va mirar l'Isis, no semblava haver-se mogut un pèl—. Isis, estàs bé?

Els ulls profunds com la nit es van moure. Van inspeccionar cuidadosament les persones que es trobaven al seu camp de visió, com intentant deduir què estava passant. Finalment, va assentir.

La Wendy va sospirar, alleugerida. Va enfrontar el seu captor.

El tinent Barrow la va mirar perplex.

- Això és tot?

- Sí, la seva mare em va noquejar poc després de segrestar-me.

- Això és tot? —va repetir enfadat.

- Veig que es pren tan bé la meva ignorància com la seva mare. Espero que no em pegui.

La cara del tinent Barrow semblava capaç d'explotar.

El compte enrere per a la detonació es va detenir màgicament.

- La detectiva Heat?

- Sí, va fer-me una visita quan estava allà.

- Tenim un maleït talp. Amb raó no ens apropàvem ni que ens anés la vida —va treure's un walkie-talkie de la butxaca—. Ben fet, Wendy, aviat vindrà algú per portar-vos a un lloc més agradable.

La Wendy ni tan sols va intentar comprovar la porta, ja s'ho coneixia, estaria tancada per fora. Va córrer cap a l'Isis i li va treure la mordassa de la boca el millor que va poder.

- Com has pogut? —li va dir tan bon punt es va veure alliberada—. L'has delatat.

- I què volies que fes? —va intentar deslligar-la de la cadira, però és difícil quan no pots separar les mans més de tres centímetres—. Era la nostra vida la que estava en joc i no és que ella s'hagi guanyat la meva lleialtat.

- Però la mataran. La torturaran i la mataran.

- Mira, això no va amb mi. Jo només vull sortir d'aquí amb vida. Tant m'és què li passi a ella. Jo el que haig de fer és evitar que ens matin i ajudar-te a sortir d'aquí.

- Però com? Creus que ens deixaran anar així tan alegrement? Encara que no ens matin, serem presoneres la resta de la nostra vida.

- Jo ho suposava. Per tot aquest rotllo que sabem massa. Però és millor que morir.