Els Jocs de la Fam: Epíleg 2.

TOT TORNA

Em desperto i veig en Peeta al meu costat, automàticament somric. Avui no he tingut malsons, deu ser veritat això que el temps ho cura tot. Travesso el passadís i m'aturo un moment per admirar els meus dos fills dormint. Ningú els podrà fer mal.

Em trobo creuant la tanca com als vells temps, per molt que no estigui electrificada. Ara només serveix per allunyar els ossos del districte. Fa un bon dia, un dia d'aquells de primavera que li agradaven tant a la vella Katniss. Agafo el carcaix i l'arc del lloc de sempre: els vells costums són difícils d'esborrar.

Arribo a la roca on solíem seure el meu millor amic i jo, somric i tanco els ulls degustant el primer dia en molt de temps que no he tingut malsons. Inspiro i expiro. A l'obrir els ulls em quedo parada, estàtica, una figura es troba davant meu i em mira fixament. És ell, a dins meu tot es regira; no hi trobo rencor,ni ràbia, simplement noto l'alegria que flueix dins meu com una reacció en cadena. No m'adono que m'he mogut fins que no em trobo entre els seus braços.
M'abraça.

–Hola gatera.

–Hola Gale.

Han passat 20 anys des que el vaig veure per últim cop.

–T'he trobat a faltar

És l'únic que puc dir.

Aquests anys, sobretot els primers, lluny d'ell i la meva mare, em van servir per intentar superar o almenys aprendre a viure amb els traumes: sembla que ho he aconseguit, encara que a vegades tinc algun episodi.

Ens passem el dia caçant com els vells temps, sembla que ell ja duia un arc. No parlem gaire, però sembla que la cola que es va dissoldre entre nosaltres fa tants anys s'ha tornat a ajuntar. L'hi he explicat tan bé com he pogut que l'he perdonat i tot el que he sentit aquests anys. També li he parlat d'en Peeta i dels nostres fills.
Ell també té una filla, es va ajuntar amb una noia del dos, tal com me l'ha descrit sembla un Peeta en noia. Suposo que els dos necesitàvem algú que ens controles la ràbia que dúiem dins nostre.
La nena es diu Prim, Prim Hawthrone. No puc evitar que em salti una llàgrima quan m'ho diu, però ja no recordo la mort d'ella, sinó la nena alegre que va ser.

Després del dia de caça anem a casa, ell i en Peeta parlen com bons amics i presento en Gale als meus fills com el seu oncle. M'adono que el torno a necessitar a prop meu, és el meu company de caça, és el meu millor amic.

*****
Al cap d'unes setmanes la família Hawthrone acaba el trasllat, som veïns.
Després de tants anys he recuperat el meu amic, però ell ja no és el noi que caçava per la seva família ni jo la noia que protegia la Prim i la seva mare. Hem canviat, però ens està bé així.