Microrrelats aboltra

El meu Líder

Hey Líder, no estàs cansat?
Tu mous sempre al grup, "a la manada", "als teus petits súbdits", ets un gran líder, aconsegueixes que tothom t'escolti, que tots vulguin estar al teu costat... però la por que em vas transmetre em va fer entendre que tu no eres un Líder.
Jo no estava dins de “la manada”, però no perquè no m'acceptessin, sinó perquè no volia ser-hi allà, amb aquella gent. Potser per aquest motiu em vas començar a assetjar, perquè no em podies controlar, però saps què?
Sóc el Líder del meu ésser, un de veritat, no com tu, que ets dels típics, que només estàs allà, de referent, aconseguint que la gent se senti acceptada en algun lloc o rebutjada per sempre, però en realitat busques gent que et doni suport, per això els acceptes, t'adaptes al teu grup, la teva forma de ser no és teva, és la màscara que utilitzes al mostrar-te als teus súbdits, no ets un Líder, et controlen ells a tu, perquè si ells t'arribessin ha rebutjar et sentiries destruït. No tens força pròpia, necessites l'acceptació dels teus per així ser un Líder, però no és necessària l’acceptació per ser un Líder de veritat.
Ets un pesat, per molt mal que em facis no penso deixar que em controlis, i sí, potser estic anant massa de valent, perquè per culpa teva i dels teus súbdits tinc molta por sempre que us veig, sempre que us escolto, i sempre que us noto… SEMPRE! Però no penso deixar que guanyeu, continueu fent-me mal! Endavant! Què jo no penso canviar!
No deixaré que em feu pols, perquè jo tinc un Líder dins meu.
Sóc el Líder de la meva vida.