Microrrelats aboltra

Pesat

Sempre em diu que jo sóc un pesat, per tant, vaig deduir que aquest era el meu nom. Quan li duia la pilota o alguna cosa… m'ho llençava a la cara i ell posava de mentres una expressió que encara no entenia, segurament estava "cansat". Jo ja no tenia amb qui jugar des d'aleshores, però sé que era un molt bon amo, quan ell acabava de menjar, m'oferia el que li havia "sobrat", però dia i nit sentia un sorollet a la meva panxa, segurament era comú en els gossos.
El meu dia preferit eren els dissabtes, em donava l'aigua que utilitzaria per tota la setmana i també em treia a passejar!
Els meus companys canins de l'exterior semblaven més en forma que jo, però això m'es igual, perquè jo sóc més feliç que ningú amb el meu amo al meu costat, per molt que només estiguem 5 minuts al carrer.
De sobte, quan jo ja tenia 2 mesos, vem deixar de sortir, i el meu amo ni em mirava, segur que hauré fet alguna cosa malament…
Ja no sabia que fer, sincerament estaba avorrit, però jo aprofitava quan ell obria el jardí durant una estona, amb sort no s'oblidava que jo havia sortit, perquè si no es donava compte m'havia de passar la nit a les fosques, quina por!
Un dia d'aquests que m'havia quedat afora i va començar a ploure, feia fred, i a sobre portava dies sense que ell em donés res per menjar ni beure, plorava però no m'escoltava, no passa res, sé en el fons que el meu amo es preocupava per mi.
Va obrir la porta unes hores més tard, em trobava fatal, segur que m'abraçaria, pero no, ni em va mirar, només em va donar una empenta perquè el deixés passar…
Jo em trobava malament, crec que no beuré aigua d'un toll mai més, el soroll de la panxa no parava d'augmentar, no sabia que fer, però el meu instint animal sí, així que ho sento amo… però seria un pesat per última vegada. Vaig correr cap a les escombraries i vaig llençar-les al terra, al moment vaig començar a remenar i menjar com un "bruto" qualsevol cosa que trovés de menjar, i es va apropar el meu amo ben ràpid "para gos de merda!" va dir, no sabia que fer, tenia por, segur que em feia fora de casa… vaig mirar-li la cara, estava molt molt enfadat, de cop, sentia un mal gegant per tot el cos, m'havia donat una patada, vaig xocar contra la paret i em vaig caure al terra, jo estava estirat mentre ell mirava com veia el que m'havia menjat, em va mirar de sobte "puto gos" va dir, sé que sóc un fastig per la meva espècie, una decepció per al meu amo. De sobte, ell es va ficar a sobre meu de certa forma perquè jo no pogués escapar-hi, aleshores, rítmicament al meu patiment em pegava una vegada i un altre sense aturar-se. Mentre ho feia em deia certes coses: "Va ser un error agafar-te des de l'inici! No servies per res! Cada "bub-bub" que feies em donaven ganes d'abandonar-te! Ets un pesat que no para de demanar de menjar i beure! Perquè t'havia de treure a passejar?! Ves a pixar al vàter si en tens ganes! Collons! Que ve que es sent demostrar-te la meva fúria, "ojalá" et moris!" No acabava d'entendre que m'estava dient, però segur que m'estava demanant perdó per haver-me de castigar, quin bon amo que és! I per últim, abans de morir, amb un somriure a la cara vaig enrecordar-me de la seva cara de felicitat al adoptar-me.