BARCELONA 1936

El President Companys

A les Rambles, dos homes amb gavardina i un barret que manté els seus rostres a la penombra, passegen discretament per la vorera lateral. No parlen, només observen els moviments al seu voltant mentre caminen.

Al centre de la Rambla, un jove reparteix la Solidaridad Obrera, la Soli, el diari anarquista, que ha patit els últims dies la censura del govern de la República per apaivagar els dos extrems, anarquistes i feixistes, però que ha afegit a última hora un full amb les consignes de la CNT per als seus centenars de milers d'afiliats. Comencen a aparèixer els primers vehicles requisats pels treballadors, que duen escrites amb guix les sigles CNT-FAI en grans lletres al capó i als laterals. Per allà on passen reben ovacions i salutacions eufòriques dels veïns i vianants als crits de Visca la CNT, Visca la FAI!

Al Carrer de Fivaller, a pocs metres d'on es troben els dos homes, se sent una gran trencadissa de vidres. És l'aparador d'una de les armeries que els anarquistes comencen a assaltar, buidant i enduent-se tot el que troben per armar-se, en una acció desesperada d'última hora davant la negativa de les autoritats d'entregar armes el poble per afrontar el cop d'estat. A les Rambles, l'habitual to festiu d'una nit de dissabte de juliol s'ha convertit en corredisses d'obrers armats o a la recerca de fusells i d'informacions i consignes. Les ràdios que sonen pels altaveus han deixat de radiar músiques alegres per donar pas a greus discursos que alerten del perill i inciten a l'acció. Tota la ciutat sembla estar desperta i alerta.

— Ja hem vist prou, President, tornem a Palau. — diu un dels homes a l'altre.

— Si, ja hem vist el que havíem de veure. Volia respirar l'aire dels carrers de la ciutat en aquesta hora tràgica, i ja me'n faig una idea. Realment, el poble està preparat, molt més que nosaltres, tot i no haver-li donat ni un sol fusell. I nosaltres en canvi no ho estem gens... Ni tan sols com a l'octubre del 34...

— En Llano diu que estiguem tranquils, que tot està en ordre a les casernes... I els Guàrdies d'Assalt tenen un dispositiu que ara ens explicarà en detall l'Escofet.

— Quin idiota en Llano. La CNT sembla millor informada que nosaltres i que ell mateix sobre els seus propis subordinats.

— Si, realment... Els anarquistes tenen milers d'homes desplegats pels carrers i davant les casernes.

— Però estan desarmats... Com s'ho faran? Serà una carnisseria! Com plantaran cara a l'exèrcit i els seus canons? No creus que els hauríem de donar armes?

— Ja saps què penso. No en tenim prou ni per a nosaltres, no els les podem donar al poble, Lluís. I qui sap si serà pitjor el que facin ells armats o el feixisme...

— No diguis això, Ventura! Saps prou bé que el poble té moltes més raons que els feixistes per capgirar-ho tot i acabar amb nosaltres i aquesta República que tant prometia i tant ha decebut... La matança de Casas Viejas, no té nom... Ni el bienni negre o lo d'Astúries i la repressió dels fets d'Octubre... Tan fa que a Catalunya sempre guanyem les esquerres, que si a Espanya manen els feixistes, ja sigui des de les Cortes o per les armes, estem fotuts! I els inútils de Madrid, amb una reacció encara més tèbia que la nostra, collons...

— Si, diuen que anit, quan li van dir a en Casares que estava havent-hi un levantamiento, tot el que se li va acudir dir va ser: si ellos se levantan, yo me acuesto. Quin irresponsable! Però pensi's bé això d'armar el poble, President. Hem de respondre al cop d'estat des de la institucionalitat... Si no, estem fotuts i amb dos fronts alhora: feixistes a una banda i anarquistes a l'altra...

— Però de quina institucionalitat em parles, Ventura? Si amb l'aixecament de mig exèrcit, l'estat espanyol i la Generalitat som paper mullat! Bé, en tot cas ja és massa tard, la lluita ja ha començat. Tornem a Palau!