Cinc anys enrere...
Avui, 8 de juliol, és el meu aniversari. En concret faig quinze anys, ja sóc tota una noia ben plantada. He quedat amb les meves amigues de classe per anar a fer un cafè i celebrar que ja sóc una mica més adulta. Quines ganes tinc de rebre el meu regal! Entro al Cafè Teria i me les trobo a totes allà.
- MOLTES FELICITATS MARTINA! -diuen totes a la vegada-
El primer que faig és provocar-me una llagrimeta per tal que vegin que les estimo, tot i que només he acceptat celebrar-ho pels regals.
- SOU LES MILLORS AMIGUES QUE PODRIA TENIR!
Un cop ja he fet el paper de la meva vida vaig cap a la taula dels regals per veure qui me n'ha comprat un. Elles volien fer un regal conjunt, però les vaig convèncer per tal que en fessin un d'individual, així rebo més coses. Sí, sóc una mica materialista, però jo no tinc el booty de goma. Hi trobo el de la Berta, el de la Lubina, el de la Clara i la Gemma que l'han fet conjunt, el de la Mia i el de la Tamara però, on és el regal d'en Miquel?
- Miquel, on és el teu regal?
- Saps perfectament que no hi crec en els aniversaris. Són una eina capitalista per gastar diners sense cap sentit.
- Però jo t'en vaig fer un pel teu aniversari, m'ho devies.
- Doncs no haver-ho fet, ningú t'ho va demanar.
Quin fàstig li tinc al Miquel aquest! No el suporto, però intento fer veure que sí perquè és bastant fàcil de manipular i fa tot el que jo li dic. Li pregunto a la Berta per què l'Aleix no ha vingut al meu aniversari, si suposadament és el meu millor amic.
- No es troba bé. Ahir va anar a la platja i li va mossegar la cama un tiburó.
- Llàstima, espero que es millori.
Obrint els regals veig que m'han regalat coses completament inútils: un set de maquillatge de Patito Feo, un parell de calces de color blau elèctric amb un dibuix horrible, un joc de cartes del que regalen amb el Happy Meal, un pot de crema solar per la meitat i un llibre d'autoajuda per a persones amb problemes mentals greus.
- Gràcies, no m'esperava aquests regals en absolut. Estic en shock.
Realment no tenia paraules perquè tot això aniria directament a la brossa tan bon punt entri per la porta de casa.
- Espera -diu la Lubina-, tenim també una carta signada per totes les teves amistats. Fins i tot el senyor Mugrons ha signat!
No m'ho puc creure! El senyor Mugrons, el professor de castellà més odiat de tot l'institut, ha signat la meva carta d'aniversari. I això que jo pensava que m'odiava a mort... Llegeixo.
- "Martina, felicitats. Sr. Mugrons."
Les expectatives eren massa elevades, és una bírria de missatge. Què pots esperar d'algú que es diu Mugrons de cognom? Vaig seguir llegint els missatges. De sobte veig un missatge de l'amor de la meva vida: el senyor Tormes, el professor de tecnologia!
- AHH! EL SENYOR TORMES HA SIGNAT LA MEVA CARTA D'ANIVERSARI! AIXÒ VOL DIR QUE VOL CASAR-SE AMB MI!
- Martina, el senyor Tormes està casat i té dues filles. No vol casar-se amb tu -diu la Lubina-.
- L'any que vé, quan acabem l'ESO, li escriuré una carta on li confessaré que estic boja per ell.
- No si boja ja sabem que ho estàs -diu en Miquel rient-se-.
Passem la tarda a la cafeteria parlant. Vora les set la Tamara diu que ha de marxar a jugar al Minecraft. No som gaire amigues així que tampoc li poso impediments.
- Jo també me n'haig d'anar -diu la Mia-. Clara, vens amb mi?
- Sí, espera'm fora. Ara vinc -diu mentre s'acaba de prendre el cafè-.
La Mia porta temps enamorada de la Clara. Cada dia em fot la tabarra dient-me que ningú l'estima i que es vol suïcidar. No li vindria malament fumar-se un porro per relaxar-se. En canvi la Clara crec que és lesbiana, o bisexual, avui en dia ja no pots ni preguntar-ho sense que et mirin malament.
- Berta, Lubina, Gemma, voleu que anem a una discoteca d'aquestes de menors d'edat de Barcelona?
- Jo no puc -diu la Berta-, m'he de quedar a casa a cuidar del meu gat paralític.
- Jo tinc un curs d'iniciació a les ciències del tarot, vull aprendre a llegir les cartes -contesta la Lubina-. Algun dia m'hi vull dedicar professionalment.
- Jo m'hi apunto -diu la Gemma contenta-. Passo per casa a posar-me un vestit bonic i marxem.
Ara que me n'adono en Miquel no hi és. Haurà marxat sense dir res a ningú, típic d'ell. Un cop a casa la Gemma ens posem uns vestidets curts per ensenyar cuixa i marxem cap a Barcelona. De camí truco a la mare per avisar-li que no passaré la nit a casa sino entre homes.
- Martina, torna cap a casa ara mateix. Estem tota la família esperant-te per bufar les espelmes i tu només pensant en que te la fiquin. A saber a qui hauràs sortit.
- Mare, em vas tenir amb quinze anys. No em vinguis amb històries.
- VINE CAP A CASA ARA MATEIX!
Penja.
- Gemma, ho sento. Haurem de deixar-ho per un altre dia.
- No et preocupis, la família és més important que les amigues. Me n'aniré a córrer o a fer calistènia una estona al parc.
Arribo a casa i m'hi trobo a la mare amb un pastís a les mans. Al seu costat el Martí, en Wilfredo Josué, la tieta Maria i l'àvia Cristina.
- Moltes felicitats Martina! -diuen alhora-
- Gràcies. Vinga, anem a bufar les espelmes.
Bufo les espelmes. Demano com a desitg perdre la virginitat, ja que una noia tan atractiva com jo i amb la meva edat no pot ser que segueixi sent verge.
- Preparada pel teu regal? -diu la mare-
- Sí, a veure què és.
Obre la porta de la cuina i surt una gossa. No m'ho puc creure, m'han comprat un gos! No sé quin nom li posaré... Potser Terry, o Txoco, o Merisei,...
- Es dirà Yesi -diu mon germà-.
- Martí, la gossa és meva, me l'ha regalat la mare.
- ES DIRÀ YESI! YESI! YESI! YESI!
Comença a plorar i a donar cops al terra. Li dic que sí per tal que calli. Quan l'anem a registrar li canviaré el nom i li posaré el que jo vulgui.
- Molt bé! Molt bé! Doncs, benvinguda Yesi a la família!
Ens seiem a la taula a menjar el pastís. La meva vida és meravellosa, res pot espatllar-la.