CAMP DE GIRA-SOLS

Sis anys (22) - PART 5

AVUI. 17:30.

En Louis, com cada tarda que no treballa, és a l'hort. El cirerer que té ja ha florit, i és preciós. És maig, i el bon temps i veure que té les terres ben cuidades, el fa estar content.

Ara que té 27 anys, ha sentit que és el moment de començar a involucrar-se en el desenvolupament del seu poble, i no hi havia millor manera de fer-ho que presentant-se a les eleccions municipals amb un partit que el proposava com a regidor de cultura. És un dels joves més actius i populars del poble, sempre ho ha estat, i ningú va dubtar en que ell era l'indicat per moure i motivar els joves a saber estimar viure al poble.

Durant els quatre anys que feia des que havia vist en Harry per últim cop, havien passat coses.

En Harry, està vivint a Londres. Sempre es miren les històries i les publicacions que pengen tan l'un com l'altre. No han deixat mai de seguir-se a les xarxes socials, i en Louis veu lo bé que li està anant per allà dalt. En Harry, fa un any va treure un EP, i en Louis, òbviament, el va escoltar. Algun dia han parlat per Whatsapp, sempre s'han preguntat com estaven i com estava la família, i que donessin records de part de l'altre. Sí.., unes converses una mica fluixes, però sabeu què passa? Que els dos saben que si mantenen un mínim contacte seguit, tornaran a caure profundament l'un per l'altre, si es que mai ho havien deixat d'estar.

Quatre anys i encara és ara que a en Harry li fa un salt el cor quan veu algun cover que en Louis publicava a Instagram. Tan l'un com l'altre s'han tingut en ment molts cops, sobretot quan fan coses que saben que a l'altre li agradaven. El sentiment que tenen és mutu, tot i no haver parlat gens durant tots aquests anys, i tot i haver lligat i haver estat coneixent altra gent, sentien que en essència encara eren els mateixos, i que en Harry i en Louis de feia sis anys a Bilbao, seguien vius.

Amb la resta de Tets, segueixen en contacte. El grup de Whatsapp una mica mort... En Niall va enviant mems, però poca cosa més, ja que ell, en Zayn i en Liam, es veuen cada setmana a Barcelona, i no cal estar teclejant cada dia.

En Louis durant aquests quatre anys ha anat algun cop a Barcelona a veure partits amb ells. També han fet dinars a Tortosa i trobades per anar a esquiar plegats. Està clar que ja no poden veure's tant com abans per temes de feina, però segueixen sent molt bons amics, i pels de Barcelona, és sagrat veure's amb en Louis almenys un cop cada dos mesos. Ja estan esperant a veure qui és el primer en casar-se, perquè la farra que es pegaran serà bona.

En Harry des de Londres els va interrogant per saber com els va tot cada setmana, i en Liam li fa videotrucades per a que li ensenyi a millorar el seu anglès. L'esperit d'aquells adolescents que sol anaven a la uni per fer-se unes birres al bar, segueix intacte.

Feia un mes que en Harry tenia planejat un viatge a casa, tornar, veure la família i els amics, i al cap d'una setmana retornar a Anglaterra. Però just quan va ser al moment de comprar els vols, va pensar si realment el que volia era fer un viatge de visita, o un viatge de tornada. Després de quatre anys, ha vist que a Londres, encara que hi ha passat dels millors moments de la seva vida, no és on hi vol passar la resta dels seus dies, així que... després d'uns dies de moltes cabòries.... va decidir que tornava cap a Barna. Aquí, podia seguir igualment amb la seva carrera com a cantautor.

...

Ahir va arribar a Barcelona per instal·lar-s'hi.

Ha llogat un pis molt a prop del de la seva mare, a Gràcia, on casualment en Niall ara hi és vivint també amb la Liv. Va arribar de sorpresa, perquè a en Harry li agrada veure les cares que fa la gent quan no s'esperen les coses. Va trucar en Niall i el va avisar que estava baix de casa seva, i en Niall va baixar escopetejat a abraçar-lo. Van quedar al matí següent per esmorzar i posar-se al dia de tot. I el matí següent, era aquest matí.

Han estat parlant de tot: de com havia arribat a la conclusió que volia tornar a casa, de què volia fer ara que estava aquí, i... d'en Louis.

H: Com està?

N: Bé! Està fent de regidor al poble!

H: Des que vaig fotre un peu a Barcelona que no puc parar de pensar en una bogeria... i te la vull explicar a veure què em dius...

N: I'm all ears.

...

Què preferiu, que perdem el temps explicant-vos de quina bogeria li parlava en Harry, o voleu comprovar vosaltres mateixes quina era? Atentes, atentes, perquè està passant ara mateix!

En Niall i en Harry acaben d'aparcar el cotxe davant de casa en Louis. Són a Tortosa. Van a casa els seus pares, a preguntar on és en Louis, ja que no saben si és a l'hort o a l'ajuntament.

J: VERGE SANTA però com us heu fet de grans! Doneu-me dos petons! Què busqueu en Louis? És a l'hort. - crida la mare d'en Louis.

N: ÉS SORPRESA NO EL TRUQUIS!

J: Vale, vale! Apa, adéu!

...

En Harry i en Niall van pel camí del costat de casa en Louis que porta a l'hort. Arriben i el veuen a la llunyania, regant.

N: Hahahaha mira'l, mira'l, és que quin personatge què és! VA, vés-hi, apropa't! Jo em quedo aquí.

A en Harry se li accelera el cor. Aquest matí quan li ha dit a en Niall el que volia fer, en Niall li ha dit que sí molt convençut, però en Harry no sabia quina era la realitat d'en Louis ara mateix. "I si ja no pensa en mi?", "Potser hauria de donar mitja volta i marxar...". Han pujat al cotxe sense pensar-s'ho i han dinat un entrepà a una gasolinera sense pensar tampoc en que possiblement això sigui una de les bogeries més grans del món. Però ja hi era, i ja estava caminant cap a ell.

Quan arriba just a unes deu passes d'ell, que encara està d'esquena i no l'ha vist venir, s'atura, i li diu:

H: Suposo que algun dia me n'havia d'adonar... - en Louis es gira, aixeca el cap i el mira. Obre els ulls ja que no creu el que està veient. I en Harry continua ... - Han pogut passar quatre anys des que ho vam deixar... però et juro que no n'he passat cap d'aquests quatre sense pensar en tu en cada moment feliç i trist que he viscut. He tornat a casa, Louis. I quan vaig xafar terra a Barcelona al baixar de l'avió ahir al matí, vaig sentir un impuls de venir a buscar-te.

En Louis, encara amb la regadora a la mà, està petrificat. Avança un pas cap a en Harry, i aquest, veu que en Louis estava regant un gira-sol.

Al cap d'uns segons torna en sí, mira en Harry als ulls, fa un sospir i es llença als seus braços. Abraçats en Louis li diu a l'orella:

L: No veia el moment en que això tornés a ser una realitat. Suposo que sempre hem estat destinats a retrobar-nos. Per això vaig deixar intacte aquest gira-sol.

---

Al cap d'uns minuts, i després d'haver parlat una estona sols en Harry i en Louis, en Harry crida en Niall, que els estava esperant darrera de la caseta de l'hort, per deixar-los en intimitat. Els tres amics s'abracen i estan emocionats.

N: Des que us vau conèixer que sé que esteu destinats a estar junts. Va, anem al bar del casal i ens posem al dia, que ens fa falta!

L: Va sí, "Tets", anem-hi.

Els tres riuen amb forces quan senten en Louis dir Tets, ja que feia molts anys que no s'ho havien dit més. Surten de l'hort i caminen fins al bar. Poden haver passat sis anys, però aquells tres segueixen sent els mateixos que el primer dia quan estaven junts al pis.

...

I fins aquí la història de com dos joves estudiants inexperts que gaudien de la vida amb un kebab i quatre birres, descobreixen, que estan fets l'un per l'altre. La vida dóna moltes voltes, però qui està predestinat, sempre torna al seu origen i confort; sempre torna a casa.