Març del 2015. Un grup d'estudiants es dirigeix cap a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el decret 3+2. Entre ells, els joves Louis (17) i Harry (15), en aquell moment desconeguts.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
En Louis, que sempre ha tingut empenta, pren la iniciativa i s'avança entre la multitud. En intentar fer-se pas, xoca amb en Harry, qui se'l queda mirant ensimismat mentre en Louis agafa un megàfon i comença a explicar amb convicció totes les mesures que vol prendre el govern.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
El discurs d'en Louis és convincent. Exposa que li queda només un any per començar la universitat i no vol permetre que les coses es facin així. En Harry, a qui encara li queden uns anys per estar en el seu lloc, l'escolta amb admiració.
Mentre està acabant el discurs, en Louis es fixa amb en Harry per primer cop, es posa nerviós i es queda en blanc. La gent l'aplaudeix i un altre noi pren el lideratge. En Louis torna cap a la multitud i es col·loca al costat d'en Harry.
Els estudiants cada vegada estan més revoltats i un d'ells empeny en Harry sense voler, provocant que aquest empenyi en Louis. Ell se'l queda mirant somrient; en Harry deixa anar un "ups!" i en Louis li diu "hola!".
Passen uns dies i la imatge del noi amb cabell arrissat no deixa de venir-li a la memòria. Només recorda que el seu nom era Harry, però gràcies al mocador de l'esplai que portava lligat l'acaba trobant a Instagram. "Estils, quin cognom més estrany" pensa. Dubta, però el segueix.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
En Harry, de cop, rep una notificació: "Louis Tomlinson t'ha seguit". Harry entra ràpidament i mira el seu perfil. Havia oblidat pràcticament aquell dia i aquell noi. Es queda uns minuts sense saber què fer i, finalment, no el segueix.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
2020.
Avui hi ha vaga, "la universitat ha de romandre deserta, nosaltres podem" diu en Louis a les companyes del SEPC.
El matí estava anant prou bé, no s'estaven donant enfrontaments entre estudiants, qui arriba a la porta dóna mitja volta i torna a casa a dormir.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Mentre en Louis fa el seu torn de guàrdia a l'entrada del campus, les coses passen a ser una mica més tenses. Des de la llunyania veu arribar un noi, i mentre s'apropa hi reconeix una fesomia que vagament recordava. Quan el té davant li veu el mocador i hi cau, "merda, en... Harry" - pensa.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Feia 5 anys des d'aquella mani a la Plaça Sant Jaume, i encara que aquell dia estés borrós a la ment, va recordar ràpidament el no-follow que li havia fet en Harry. No havien parlat mai més d'es d'aquell dia, i els dos resultaven ser estudiants de la mateixa universitat.
"Hola noies..., faria vaga, de debò que la faria..., però tinc un examen pràctic importantíssim i el merdes del profe ha dit que si no ens hi presentem anem directes a recu" - diu en Harry confiat que entendrien la situació i el deixarien entrar.
"Què diu aquest atontat? FORA!!! NO HO VEUS QUE NO ENTRARÀ NINGÚ? Au, passa, mandril!" - li diu un noi, al mateix temps que empeny en Harry; tant que el fa recular i ensopegar caient de cul a terra.
A en Louis li canvia la cara, i enfurismat li crida al noi que va provocar el rebombori. "EH XEC, QUÈ FOTS? Així no se fan les coses, parlant la gent s'entén més que pegant, no sé si aquí lo mandril ets tu. T'has fet mal, Harry?". "MERDA!" pensa! No hauria d'haver dit el seu nom, té por de quedar massa stalker.
En Harry, que no havia distingit la presència d'en Louis entre tota aquella gent, reconeix aquell accent tortosí i el reconeix a ell, i flipa quan sent que ell també recorda el seu nom després de cinc anys. Ara bé, ell, en canvi, no recorda el seu follow.
Té la necessitat de remarcar-li que també recorda el seu nom, però no ho fa, només li diu que estigui tranquil, que està bé, i que entén que no el deixin entrar, però que de veritat necessita accedir a la universitat per no haver-se de menjar una recu sense merèixer-ho.
"Va, passa" li diu el noi que abans l'havia fet caure. "Perquè no vull que el meu colega pensi que sóc ruc i no sé dialogar". En Harry entra, i quan passa per davant d'en Louis li diu "Gràcies".
En Louis sent una barreja de sensacions dins seu: li ha agradat veure'l i recordar aquells preciosos ulls verds, però alhora no sap si en Harry ha sentit el mateix...
