Ara tocava pati. Com sempre vaig anar a seure a un banc proper a les escales on hi havia ombra. Allà m'hi esperaven en Gerard i la Carina, dos companys a qui es podria considerar que són amics meus. No es que siguin qui millor em cau, però són persones amigables. En Gerard es un noi prim de cabells rossos, ulls verds i no és gaire alt, li agrada jugar als escacs i es molt confiable;
La Carina té els cabells llargs i ondulats, és pèlroja d'ulls marrons. Es controladora, però a un nivell molt exagerat.
Quan vaig arribar al banc em van saludar i la Neus va passar per davant nostre. Ella va saludar-me, tot dirigint-se un banc de més enllà. Va treure el seu quadern de dibuix i es va posar a dibuixar, els meus amics em van fer sortir del meu món i no van dubtar en fer un cometari:
- La nova... Si el que vols es enamorar-la, més val que no vagis amb aquestes penques, a més dóna molt mal rollo mirar a algú fixament durant 8'4 segons de la manera en la que ho has fet tu...
-Carina, deixa'l! Qui sap? Potser acaben sent parelleta
-Tu Calla!-vaig dir jo mig-vermell- Carina, de debò, cada dia fas més por! Creus que la gent "NORMAL" controla el temps que miro a les persones?
Abans de que contestés, en Gerard la va agafar pel braç i se la va emportar lluny de mi... Però que Carai estava passant!
-Jan- va dir algú donant un suau copet a la meva espatlla- mira... T'he fet un dibuix, suposo que ets el meu primer amic, tampoc t'ilusionis gaire: la gent no entén el meu estil.
Va arrencar un full de la seva llibreta i m'el va donar. Era un dibuix preciós, era jo amb un aire somrient en mig d'un fons de coloraines... Vaja... Quin mal gust te tothom per no agradar-li els dibuixos de la Neus...
-No et conec gaire, o sigui que no sabia ben bé com fer-te el dibuix.- va seguir ella.
-Doncs això o podriem arreglar; Podríem quedar per a coneixena millor! Si tu vols... Es clar...
- Es clar que vull! Però digues tu on, que jo sóc bastant nova amb aquestes coses.
- La resta de la gent sol anar al McPonald's o al burger Prince...
-Però tu vols realment això?
-No, de fet a mi m'agraden més els durums... -deia jo, increïble, mai havia pensat en que volia realment fins que va arribar la Neus...
-M'ENCANTEN!!! Val, quedem demà a la plaça de Fleming Carrera a les 7 de la tarda.
- Pe-per-perfecte... Fins demà!
--------------------------------------------
YOU ARE READING
Postes De Sol
RomanceEn Jan ja ha perdut l'esperança que tenia en que el món pogués ser diferent als estereotips que tothom coneix. Fins que un dia troba a la Neus, una noia molt diferent a les demés que li crida l'atenció... PARA AIXÒ HO VAIG ESCRIURE A 1R DE LA ESO...
