Postes De Sol

Ella és diferent👥

No era com les demés.  Només amb la forma de vestir, ja es notava que no era l'estereotip de noia que teniem al meu curs. Totes les altres, aprofitant que encara feia calor, portaven uns shorts i unes faldilles curtíssimes; les samarretes de tirants molt escotades;  arracades de aro enormes,  però quan dic enormes vull dir enormes! Si Casi que es podrien utilitzar de hula-hop!!!

Ella, en canvi,  duia una samarreta blanca decorada amb unes flors blaves i púrpures; La samarreta era ampla i acabava dintre dels pantalons... Uns shorts texans, blaus que li arribaven a mitja cuixa i a la part superior sortien uns tirants negres; portava unes bambes blaves amb una mica de plataforma.
Tenia la pell morena. Els cabells una mica per sobre les espatlles i d'un marró fosc molt intens i bonic a l'hora.  En un dels laterals dels cabells tenia una metxa, blava, també. Els seus ulls eren de color marró clar i sobre d'aquest portava unes ulleres platejades,  metàliques.

Desde que vaig entrar a l'aula,  les nostres mirades no s'havien separat en cap moment. Quan vaig arribar al meu lloc, situat al costat d'aquella noia, ella va tornar a desviar la seva va mirada cap al que sostenia a les mans.  Semblava un llibre,  però al fixar-me més, vaig adonar-me'n de que era una quadern de dibuix.
"Què deu estar dibuixant?" Pensava el meu cap. Ningun dels dos va tenir el valor de enpunyar paraula,  només miràvem la nostra taula i jo notava com ella m'anava mirant de reüll; al igual que jo, també la mirava d'aquesta forma. Després de dos minuts de silenci per part nostra,  vaig reunir el coratge de dir-li alguna cosa.
– Hey...
–TOTHOM A SEURE I EN SILENCI– maleït sia,  just en aquell moment la profa va entrar i no em va deixar continuar.
–Neus - va dir en un to de veu quasi inpercebtible.
En aquell moment vaig dir confós:
–Neus? A què...
– JAN MARTÍNEZ! QUE ACABO DE DIR?!! - la professora m'havia sentit.
La classe es va iniciar i no vam tornar a creuar mirades.