El funeral va ser trist, buit. Es va celebrar cosa d'un mes després de l'accident. Ningú sap per què, en el cotxe de la noia de la maleta vermella no hi havia documentació de cap mena, ni DNIs, ni carnet de cotxe, passaport... res. Els va costar identificar els cossos, i encara més el conductor que els havia assassinat. De fet, encara no l'han trobat. Jo em vaig assebentar de la seva mort en veure-la als diaris, i així també vaig descobrir el dia, l'hora i el lloc del funeral. No hi va anar quasi ningú, i jo no coneixia a cap dels presents. Va ser terrible.
ESTÀS LLEGINT
La noia de la maleta vermella
Short StoryUna vegada em vaig enamorar. Ella no era ningú, i jo tampoc. Suposo que és per això que ens vam entendre tan bé. =Una petita història d'amistat, amor i dolor= ||Pejaré dos capítols cada dimarts, divendres i dissabte o diumenge (intentaré ser constan...
