En un altre any les coses van canviar. Ella encara duia la seva maleta roja, i seguíem fent francès junts. Em venia a animar als meus partits de futbol i jo l'anava a observar als seus campionats d'escacs, i solíem quedar en el nostre temps lliure per anar a passejar i a prendre gelats de síndria, vermells com la maleta que havia encès la nostra relació. Els temes de conversa mai s'esgotaven o, si ho feien, en teníem prou estirant-nos a l'herba i mirant els núvols passar. Tot això seguia igual.
VOUS LISEZ
La noia de la maleta vermella
NouvellesUna vegada em vaig enamorar. Ella no era ningú, i jo tampoc. Suposo que és per això que ens vam entendre tan bé. =Una petita història d'amistat, amor i dolor= ||Pejaré dos capítols cada dimarts, divendres i dissabte o diumenge (intentaré ser constan...
