Tot va passar aquella nit. Era l'últim dia de l'últim curs de secundària, la data que jo m'havia marcat com a límit. Després ja res tornaria a ser igual, aquella era la meva única oportunitat. No podia deixar-la passar. I no ho hauria fet, si no l'haguessin cridat enmig de classe de francès per marxar d'escola. Em va regalar un somriure abans de marxar amb la seva maleta vermella i em va dir que el seu pare i ella tenien planejat anar a passar quinze dies a Alemanya i que li sabia molt de greu no poder-se despedir millor dels companys de classe, especialment de mi. No m'ho volia dir, no em va dir per què, i em va prometre que em portaria un regal de record. Vaig tenir un mal pressentiment, però li vaig dir adéu i li vaig tornar el somriure. Em va prometre que a la tornada tot seria igual que havia estat fins ara. Però hi ha promeses que no es poden complir.
YOU ARE READING
La noia de la maleta vermella
Short StoryUna vegada em vaig enamorar. Ella no era ningú, i jo tampoc. Suposo que és per això que ens vam entendre tan bé. =Una petita història d'amistat, amor i dolor= ||Pejaré dos capítols cada dimarts, divendres i dissabte o diumenge (intentaré ser constan...
