VII

96 8 0
                                    

Aquella tarda la vam passar explicant-nos anècdotes, parlant de l'escola (especialment de la classe de francès), i prenent un gelat. En cap moment li vaig preguntar per la seva maleta, ni ella va voler saber per què de sobte l'havia convidat a passar una tarda amb mi. Allò no va ser cap cita, crec. Només ens vam fer amics. Els meus sentiments cap a ella encara tardarien a desenvolupar-se.

La noia de la maleta vermellaWhere stories live. Discover now