Amor a primera VISTA

CAPÍTOL XX(Everly)

Tenia 25 trucades perdudes i 18 missatges sense llegir de... La meva mare? Encar amb la tovallola enrotllada al voltant del pit vaig trucar-la preocupada.
-Mama!?Mama hem sents!?
-Si si, carinyo, no saps el que ha passat!-va dir alegre.-Has de venir ja!
-Que passa?-Vaig dir menys preocupada al sentir el seu to.
-El Nicolas a despertat!
-Que!?-Vaig dir jo-Ho dius de debò!?
-Mai et mentira amb un tema com aquest.
-Vale, intentaré venir!-Vaig dir penjant, vaig començar a plorar, però no de tristesa, si no de felicitat, pensar que el podria tornar a abraçar, que sentiria la seva veu un altre cop...Em feia molt feliç. Vaig vestir-me rapid i vaig preparar-me per marxar a la facultat. Quan vaig arribar encontes d'entrar a classe vaig anar cap al despatx del director, podria haver mentit, haver dit que la meva mare s'havia posat malalta i que l'havia d'anar a cuidar o coses d'aquestes. Però vaig ser totalment sincera.
-Mira Everly,et seré sincer. Hem podries haver mentit, però has vingut aquí i m'has dit tota la veritat. Ets la millor alumna de la teva promoció, has tret tot exelents, però no exelents amb 9, tot amb 10. Et donaré un mes perquè estiguis amb ell. Parlaré amb els professors perque repassin temari i així no et perdràs res.
-Moltes gràcies senyor director, li agraeixo molt.
Vaig agafar el meu bolso i vaig trucar a me mare.
-Mama, agafare el primer avio que surti! VAIG ENSEGUIDA!
-Esta be preciosa.-Va dir alegre.
I efectivament, vaig anar al meu pis, vaig agafar la maleta de sota el llit i vaig començar a tirar tota la roba que hem va quebre. Vaig baixar corrents per agafar un taxi, vaig arribar a l'aeroport i vaig agafar el vol que fa 30 minuts havia reservat.
El viatge va anar molt bé, encara que s'hem va fer bastant llarg i de tant en tant se m'escapava alguna llagrimeta. Però no de tristesa, si no d'alegria, pensar que després de 4 anys podria correr fins a ell i abraçar-lo. Cada cop que ho pensava m'invaia una onada de alegria, tranquil·litat i sobretot, amor.

Vaig arribar a les 12 a Nueva York, vaig sortir i amb la mirada vaig recórrer tota la sala d'arribades fins trobar-me amb la meva mare, quan la vaig tenir localitzada vaig correr cap a ella i la vaig abraçar.
-Te trobat molt a faltar mama.
-Jo també mi amor, per m'ofen una mica que haguis agafat una avio sol per veure'l a ell-Va dir ella rient.
-També té vingut a veure a tu-Vaig dir jo també rient.
-Però no hauries arribat tant ràpid si jo estigues malalta.-Va dir ella fent-se l'ofesa.
-Mama...
-Es broma, va anem, et porto a l'hospital.
Vam pujar al cotxe I quan les dos vam estar lligades va ensendre el motor.
-Cariño, et veig la cara, no et fassis moltes il·lusions, pensa que porta molt de temps en coma, a trigat una mica en reconèixer a la seva mare, així que no pensis que al segon ja sabrà qui ets, vale?
-D'acord.-Vaig dir jo una mica desilusionada.-Com es troba?
-Bé, esta amb una mica mal de cap i avegades li costa trobar paraules, I bueno, de caminar... ja t'ho pots imaginar. Ha agut d'anar en cadira de rodes al labavo, no es podia ni aixecar.
-Pobret, per cert, m'han donat un mes lliure, I no et pensis que el dedicaré a tu he- vaig dir amb un somriure- tinc pensat anar a dormir amb ell, si cal m'hanire a viure a l'hospital, però no penso desenganxar-me d'ell ni un segon.
-Ja ho pensava ja, tranquila. A la seva mare li han dit que com que no té company d'habitació ella podia dormir allí, I m'ha dit que si vols pots dormir tu allí, que et faria més il·lusió.
-Ho dius enserio!? Clar que si!
I totes dues vam començar a riure. Vam arribar a l'hospital, I vaig buscar la seva porta, per una petita finestra vaig poder veure com estava sol, estirat al llit, I vaig obrir la porta lentament, es va girar cap a mi I quan hem va poder veure la cara no va trigar ni un segon a dir:
-Everly! Ets tu!? Has canviat molt!
-No has dudat ni un segon en dir el meu nom-Vaig dir amb un somriure.
-Mai dubtaria, aquells ulls són inconfundibles.-Va dir ell amb també un somriure. Hem vaig apropar cap a ell corrents i el vaig abraçar.
-No saps quantes cops he somiat amb aixo-Vaig dir encara abraçant-lo.
-Això?
-Si, en abraçar-te, en sentir perfi la teva veu, no saps quan ho he anyorat. Han sigut molt durs aquests 4 anys sense tu.
-Pero has continuat endavant, I estic molt orgullós de tu. Que tal a la uni? Ja ets la futura picasso?
-Faig medicina
-Medicina? A on ha anat la meva petita artista?
-M'agrada la idea de poder salvar vides-Vaig dir somrient.
-Saps que jo sempre t'apollare en tot-Va dir ell tornat-me el somriure.
-Ha! I saps que?-Vaig dir alegre.
-Que?
-Mira!-Vaig dir aixecant la meva samarreta i baixant-me una mica el pantaló perquè veiés un tatuatge que m'havia fet a la cintura.-Me'l vaig fer just l'any passat, perquè tenia por de que mai despertessis i era una forma de recordar-te sempre-Vaig dir amb un ampli somriure.
-Una part del meu cor sempre serà teva,Nicolas-Va dir ell llegint la frase que m'havia tatuat.-No t'arrepentiras?
-Mai-Vaig dir tornat-lo a abraçar.
-Jo també vull un tatuatge tan cursi!-Va dir ell rient.-De cop la seva expressió facial va cambiar i va passar a estar serio, i vaig saber perquè, el meu actual novio m'havia rodejat la cintura amb les mans i hem feia un petó al coll.
-Fa molt temps que no venies amor-Va dir ell mirant-me
-Si perdó, estava en època d'exàmens i...
-Tranquila, ja parlem després, us deixo sols.
I va marxar, merda! M'havia oblidat completament d'aquell petit detallet!
-Sou novios?-Va dir ell serio.
-Si, esque venia molt sovint i va acabar passant de veritat que...
-No diguis que ho sents-va dir interrompent-me.
-Doncs t'ho diré amb altres paraules.
-Aver, sorprent-me!
-Nicholas el deixare. Saps perquè? Perquè T'estimo a tu! T'estimo amb bogeria! T'estimo com mai he estimat a ningú! T'estimo i t'odio per deixar-me sola 4 anys! Però ja estàs aquí I no penso separar-me de tu! Perquè t'estimo joder! I vull que siguis l'únic home que hem toca, l'únic que fa que el meu cor és posi a mil, el home de la meva vida, et vull a tu Nick, sol a tu, no vull a ningú més!
-Jo també t'estimo Everly! Des de el instant en el que et vaig veure per primera vegada, vaig saber que eres tu, es pot dir que lo nostre ha sigut amor a primera vista-Va dir amb un somriure.
-Si,però ara calla i donam un petó, porto quatre anys esperant-lo!-Vaig dir rient. I efectivament hem vaig apropar cap a ell i el vaig besar, vam estar el que podien ser perfectament 10 minuts, però per a mi no va ser suficient, volai més.

O vam parlar amb el David i va ser molt comprensiu, jo crec que ja s'esperava el que passaria si el Nicolas despertava.