Amor a primera VISTA

CAPÍTOL XVI(Everly)

Ens vam despertar, els dos abraçats cos contra cos, I va ser la millor sensació que vaig tenir, eren les 6, I per primer cop en la nostra vida no anàvem tard. Hem vaig posar la roba interior i vaig agafar la que hem vaig posar al dia anterior.
-Pujo a casa ok?
-Així pujaras?-Va dir ell somrient.
-La meva mare no deu estar desperta, I dubto que algú puji, així que si.-Vaig dir jo rient.-Quan acabi de vestirme baixo.
-Perfecte, o també et podries quedar una miqueta mes- va dir agafant-me de la cintura i atraient-me cap a ell.
-Va, quan menys trigui abans estaré aquí.
-Fins ara amor.-Hem va dir ell.
-T'estimo.
-Jo més.
-Impossible!-Vaig dir jo marxant cap a casa, vaig entrar sigilosament i mà mare roncaba, així que sense por vaig anar a la dutxa i hem vaig vestir, vaig fer la motxilla i quan ja estava llesta vaig baixar a casa en Nicolas.
-Ja estic aqui!
-Estic a la cuina! Vols un cafè?-Hem va preguntar.
-Si sisplau.-Vam seure a la barra a beure el cafè i després vam marxar a l'Institut. Vam entrar agafats de la mà però per la meva sorpresa ningú es va sorprendre, crec que tots ja s'ho imaginaben. Vam entrar al laboratori, però l'Alex no hi era així que hem vaig sentar al costat del Nick I de la seva companya la Mar, els els cinc minuts que va trigar el professor en arribar vam estar parlant, I era molt amable, hem va caure molt bé. Va entrar el professor, I 10 minuts després es van sentir uns dispars, seguits d'uns altres, el Nicolas hem va agafar de la mà i jo li vaig agafar a la Mar, I tots tres ens vam amagar als armaris on ens vam donar conte de que hi havia un fals fons, així que ens vam amagar allí i no era gran però tampoc era petit. Uns moments després va entrar algú que va començar a disparar a tots els meus companys, I quan ja no quedava ningú va començar a parlar.
-Everly? Everly? Se que et toca laboratori aquí, si surts del teu amagatall no disparare a ningú més, sol al imbècil del teu novio quan el trobi.-El Nicolas ens va tapar la boca perquè no diguéssim res, I al no sentir resposta va marxar. Vam estar allí tancats mitjahora fins que els dispars ja es van sentir a la tercera planta, allavors el Nicolas va obrir la finestra i ens va ajudar a passar per ella a mi i a la Mar, vam sentir unes passes que s'aproximaben així que hem va donar les claus del cotxe.
-Agafa el meu cotxe I ves a la comisaria a avisar-los.
-I tu? No vens?
-No hem dona temps, ve cap a aqui, va marxa.
-Prometem que tot sortirà bé.
-Tot sortirà be- hem va dir mentre hem donava un pico, que potser era l'últim, I va marxar corrents al armari a amagar-se de nou, va ser en aquell moment quan el meu instint matern va sorgir, vaig agafar de la mà a la Mar i vaig fer que baixes perquè l'Alex no ens pugues veure. Ell ja estava dintre de la classe i quan es va distreure per uns crits vaig aprofitar per sortir corrents amb la Mar cap a la sortida, per la nostra sort no hi havia ningú vigilant a fora i vam poder sortir sense problemes. Vam pujar al cotxe del Nicolas amb moltes presses i vaig apretar l'accelerador, vaig anar a la comsiaria que hi havia més aprop i vam entrar corrents.
-Ajuda!-Vaig cridar jo.
-Hem pot explicar el que ha passat, senyora sisplau?-Hem va preguntar un oficial.
-Hi...Hi ha una atentat a l'Institut!
-D'acord, vosaltres heu aconseguit escapar?
-Si, sisplau, feu que això pari! Tot és culpa meva... cupa meva!
-Que es cupa seva?
-El que ha provocat el atentat es el meu ex, el vaig deixar ahir, I hem sembla que no s'ho ha pres bé.
-D'acord, calmat. A quin institut van?
-A l'Institut Sant Jaume, el d'aquesta cantonada.-Va dir la Mar intervenint per primer cop a la conversació.
-Ara envio ambulàncies i patrulles allí.
-Gràcies, moltes gracies-Vam dir jo i la Mar a la vegada. Ens vam agafar la mà I vam tornar al cotxe, podríem haver-nos quedat a la comisaria, podríem haver marxat a casa, però jo necessitava saber que el Nick estava viu.

Van estra allí, davant de l'Institut, 3 hores, la policia esperant que algú més sortis perquè els hi dones informació, la Mar, esperava que la seva germana un any més gran sortís. I jo esperant que el Nicolas sortís i hem dones una abraçada, necessitava una, però no de la Mar o de la meva mare, una abraçada seva, per saber que estava amb vida, I que lo nostre no havia durat tant sols un dia, en aquells moments, m'arrepenetia molt de no haver perdut la virginitat ahir amb el que estimava. M'arrepentia molt.