Amor a primera VISTA

CAPITOL XII(Nicolas)

Jo I la Everly ja no viviem junts, els meus pares ja havien tornat del viatge. Haveure que si que parlabem, però per dir-ho d'alguna manera havíem perdut la nostra connexió, era molt incòmode perquè era més que obi que els dos ens desitjàvem. Però hi havia alguna cosa que ens impedia estar junts, quan donàvem un primer pas, alguna cosa feia que donessin deu passes enrere, I ja havíem deixat d'intentar-ho.
Un dia mentre anàvem cap a l'Institut algo hem va impulsar a agafar-li la mà, ella es va sorprendre i hem va somriure.
-Pensava que ja no feies això.-Va dir ella de cop molt somrient.
-Qui t'ha dit això princesa?-Vaig contestar jo.
-Ara també tornes amb els apodos he?
-Escolta, no se perquè ens estem distanciant, però no vull que passi, de veritat que no vull que deixem de ser amics.-Amics... Dir aquella paraula hem cremava la boca.-D'acord?
-Si- va dir ella mentre feia que si amb el cap. I junts, agafats de la mà vam anar a l'Institut, com si no hagués passat res, el que sigui que ens passava ja no existia, amb un simple gest i unes paraules era com si fóssim amics de tota la vida. M'encantava lo sencilla que era aquell noia.
Vam quedar tots els dies a la tarde, ja sigui per fer deures, per mirar pel·lícules, o simplement per fer el tonto. Cada cop ens sentíem més units, I tots els meus sentiments estaven a flor de pell. Tot anava bé, érem inseparables, però hi havia una cosa que últimament tenia molt(a part de somnis eròtics amb ella, clar)els gelós, aquell noi, l'Alex, sempre estava amb l'Everly, per dinar, a classe, fins hi tot l'acompanya al lavabo. Hem feria molt que la Everly tingues un altre millor amic, amb el que també s'agafa la mà, amb el que reia en mig de classe.

Un dia, estava esperant a que sortís de classe i me la vaig trobar agafada de la mà del Alex, quan hem van veure es van separar i hem va dir:
-Nick, avui dinare a la meva casa, que he quedat amb l'Alex ok?
-Vale-vaig dir jo. I seguidament van marxar els dos. Algo de l'Alex hem donava mala espina. No se molt be que era, però no m'agradava ni un pèl.
Vam anar els tres junts fins a casa. Jo hem vaig parar al 2n pis i ells van continua pujant. Vaig dinar i després com que jo ja havia acabat els deures vaig decidir trobar alguna manera per poder espiar-los. No pregunteu, no tenia res millor que fer. Al principi vaig intentar mirar adalt des de el meu balcó, però no veia res. Uns 10 minuts despres de intentar totes les formes que s'hem van ocurrir i fracassar amb totes vaig decidir anar adalt i trucar a la seva porta. L'Everly hem va obrir amb amabilitat.
-Nick! Que fas aquí?-Va dir contenta de veurem.
- La veritat, estava aburrit i he pensat en pujar, molesto?-Vaig dir jo.
-Clar que no! Passa.-I hem va fer una senyal amb la mà perquè passes. A dintre, estava l'Alex sentat al sofà, que al contrari que l'Erly, hem va mirar arrufant les celles, vaig sudar d'ell i hem vaig girar per mirar a la meva millor amiga.
-Que esteu fent?-Vaig preguntar jo.
-Abans de que ens interrompesis estàvem mirant una peli.-Hem va contestar l'Alex amb amargura.
-La veritat és que no m'agrada gens aquella peli, fem un altra cosa?-Va dir l'Everly.
-Aveure...-Vaig dir jo pensatiu.- Ahh ja se, I si anem al cinema?
-Si! Fa molt de temps que no vaig!-Va dir l'Everly.
-Donç si, anem al cinema,-Va dir l'alex mirant-me enfurrunyat. Vam agafar el meu cotxe i ens vam dirigir al cinema més proper que teníem. Al arribar vam estar mirant els cartells per decidir quina pel·lícula veure i al final ens vam decidir per veure Qualquiera Menos Tu. Bueno, més ben dit, ho va triar l'Erly. L'Alex va anar a per crispetes mentre jo i ella anàvem a comprar tres entrades. Per la nostra precipitada decisió, quedaven molt poques entrades i per desgràcia de l'Alex i per alegria meva vam agafar dos sellents junts i un dos files més enrere, I si, jo I l'Everly vam anar junts. Haig de dir que hem va encantar veure la cara d'ell al enterar-se que estaria a l'última fila. Vam entrar a la sala, que ja estava bastant plena, I ens vam asseure als nostres respectius sellents. Dos minus després d'entrar es van apagar els llums, I després van apareixe els anuncis, jo sense prestar atenció a la pantalla mirava detalladament a l'Everly, que anava tant guapa com sempre. Portava uns texans acompanats que li marcaven les cuixes a la perfecció, I adalt, portava un top lila pastel que portava uns tirantets molt fins com a mànigues. Algú de cop hem va interrompre i vaig sortir dels meus pensaments.
-Que fas?- va dir l'Everly xiuxiuejant.
-Sol mirava lo preciosa que ets- vaig dir jo amb veu seductora i també parlant amb veu baixa. A ella se li va escapar un somriure I mentre l'admiraba de cop va començar la pel·lícula i ella es va girar per mirar-la, vam estar tota la peli agafant-nos de la mà o jo tocant-li la cuixa. Al surtir ens cam tornar a retrobar amb l'Alex, que ja tenia els ulls cansats. Així que vam pujar al cotxe per anar a deixar-lo a casa. Quan vam arribar al nostre bloc, l'Erly s'havia adormit, vaig obrir la porta del seu costat i al vaig agafar en braços, vaig pujar les escales i hem vaig donar conte de que no tenia claus de la seva casa, I tampoc volia molestar a la seva mare, bueno enrealitat no li molestaria, però tenia ganes de dormir amb ella. Així que vaig obrir la porta del meu apartament, vaig saludar als meus pare, que sopaven al menjador i vaig anar al meu cuarto, la vaig deixar al llit i la vaig tapar. Vaig estirarme al seu costat, I vaig estar mirant-la el que a mi hem van semblar minuts, però podrien haver estat hores perfectament, abans de dormir-me.