Amor a primera VISTA

CAPÍTOL X(Nicolas)

Durant la semana tot va anar bé, va arribar divendres, I no teníem deures, bueno si que teníem, però a última hora no havia vingut el professor i jo i la Everly vam aprofitar per fer-los tots, el Luca es va negar i va estar xerrant tota l'estona, així que quan vam surtir de l'Institut ell tenia tota l'agenda plena de deures i jo i la Everly teníem tot el cap de setmana lliure. El Luca al veure que tenia més dels que ens pensàvem, va dir que féssim nosaltres i que ell és passaria tot el cap de setmana tancat a l'habitació. Vam arribar i jo i la Everly vam anar de restaurant, ella es va posar un vestit llarg sense mànigues apretat, que li quedava fabulós, com tot.
Vam anar a una barra lliure de sushi, i si, ens encantava el sushi. Al acabar vam anar a una discoteca i vam estar ballant dos hores, el meu cos contra el seu cos, fins que ens vam cansar i vam marxar a casa. Al camí de tonada ella obria la boca per dir algo, però mai deia res, com si no li sortissin les paraules, fins que va dir algo:
-Nick, no he pogut para de pensar en el que va passar el diumenge.I si, va estar un error, però sento que no hem mereixo al teu cosí, hem sento molt malament, sóc molt mala persona?
-Tu, mala persona? Estàs boja? Ets la millor persona que he conegut mai. I si, no està bé enganyar, per te pinta de que a tu també t'enganya. No t'ho volia dir però l'altre dia el vaig veure donant-li un petó a una altra noia.
-Però tu estàs tonto!? Perquè no m'ho vas dir?!-Hem va dir mentre hem pegava una bufetada. Vaig decidir parar el cotxe per no tenir una accident, I per així poder-li veure la cara.
-Es veritat que lo únic que fa és tocarme el cul, las tetas i donar-me petons, mai m'ha dit res com t'estimo. Tu creus que sol hem vol pel meu físic?
-Molt segurament, el meu cosí sol surt amb rubias amb un cos de trufeu, i ninguna li dura més de dos setmanes. Resva perquè tu no fossis una més, perquè no t'utilitzes com les altres, però sembla que si.
-I perquè no hem vas advertir, se suposa que som millora amics!?
-Ja ho se, ja ho se, però pensava que amb tu seria diferent, I que es donaria conte de la sort que te amb tu, però veig que no.
-I que faig ara? El deixo?
-Si, no?
-Pero que li dic? Jo també li he posat els catxos.
-Pue no ho sé, algo tipo: Luca, crec que tindríem que acabar la nostra relació, ha sigut molt bonica però no és sana, jo t'he posat els cuernos i tu a mi, crec que hauríem de quedar com amics.
-Ala, set donen molt bé les ruptures, si hem diguesin això jo no m'enfadaria.
-Gràcies, s'hem dona bé...
-I si s'et dona bé perquè collons no trenqués amb l'Adri tros de merda!
-Oye oye, no fa falta insultar!
-Te'n rao, perdo-va dir arrepentinse.
-Tranquila, anem a casa d'una vegada?
-Anem-i li vaig agafar la mà, cosa que ella no va rebutjar, si no que me la va agafar amb força. Després jo el mes inútil vaig apropar la meva mà a la seva cuixa i ella sorpresa hem va mirar, i hem va dedicar un somriure i jo li vaig tornar. Deu meu, aquella noia hem tornava boig.
Vam arribar a casa, I ella després de respirar profundament es va dirigir cap a la habitació, jo la vaig seguir, per poder escoltar.
-Luca, hem de parlar.
-Clar, diguem.
-Luca, crec que tindríem que acabar la nostra relació, ha sigut molt bonica però no és sana, jo t'he posat els cuernos i tu a mi, crec que hauríem de quedar com amics.-Joder, s'havia memoritzar el que jo li havia dit?
-Qui t'ha dit que t'he sigut infidel, qui és aquell cabronazo!?-va dir ell perdent els papers.
-Ningu, no importa.
-Clar que importa, ha sigut el meu cosí veritat!?
-Que es igual! Hem vas ser infidel!
-Tu tambe! Amb qui!?
-Jo et podria fer la mateixa pregunta!
Allavors jo vaig aparèixer a la habitació.
-Que fots!? Estàs malament del cap o que et passa!?-Vaig dir.
-Mira qui ha aparegut, el seu príncep a salvar a la princesa!Va dir amb to burlo i enfadat a la vegada.-Un moment, m'has enganyat amb el meu cosí!? Com has pogut!?
-No t'importa!-Va dir ella.
- Així que tenia raó, ets una zorra, com totes!
-Luca, calmat!-Vaig dir jo
-No t'hi posis!-Va dir ell.
-Luca, hem tractés com un objecte! I admès m'hets infidel, lo nostre a acabat!
El Luca li va donar una bufetada i jo hem vaig posar davant d'ella per protegir-la.
-Es pot saber que fas!?Vesten d'aquí! Quan estigues calmat ja tornaràs!-
Va marxar i jo hem vaig girar per veure a l'Everly, que tenia la galta vermella i se li queien les llagrime.
-Cariño, vine aqui- vaig dir mentre l'atreia cap a mi. Ella hem va abraçar i va començar a plorar, al principi en silenci però després ho va deixar anar tot. La vaig agafar en braços i la vaig portar al lavabo. Vaig anar a per gel i li vaig posar a la galta, mentrestant amb l'altra mà li acariciaba la barbeta.
-Tu creus que m'ho mereixo?-Va dir ella entre llàgrima i llàgrima.
-Que dius?
-Tu creus que hem mereixo això? Sóc mala persona? Li he sigut infidel!
-Guapa... Ell és un gilipollas per no saber valorar-te, t'ha tractat com un objecte, I t'ha sigut infidel. Es ell qui havia de rebre la bofetada. D'acord? Tu ets la millor persona que pot existir en el món, ets guapa, ets estudiosa, llesta, amable, guapa...-Hem va interrompre-
-Això ja ho has dit!-hem va dir amb un somriure. Li vaig acaricia els llavis, i a poc a poc hem vaig apropar, quan ens separaven dos centímetres ella es va avançar i hem va besar.