El Monestir

Blau

És blau.
Són blaus els somnis i ho és el cel
i és blau el malson d’aquesta nit
igual que ho és allà dalt l’estel.
La pau
que em queda en veure el viure esvaït
quan als pulmons tinc la mort i el gel,
perquè de nou al claustre he accedit
a una estança.
Al finestral blau les veig dansant
ben bé com lleugeres caderneres
cap a la llum que estem esperant
amb esperança.
I al feix de llum semblen polsegueres
de color groc que es van retorçant.
En si mateixes s’estan alçant.
Estan marxant-se.