El Monestir

Capitells

Ronden els arcs rere el rossetó,
hi rugeixen caps que els protegeixen,
rere el reial mur de l'Aragó
els capitells al pati sorgeixen.

Diuen que a l'ombra l'abat passeja
per la galeria porticada,
al voltant d'on ara l'aigua reja,
entre fulles i on la creu a Crist és dada.

Caurà la nit i ells encendran flames,
duran l'encens d'oracions profanes.
Quan de cop repiquen les campanes
semblen moure's siluetes humanes.

P'rò tot això només és espectre
espectre d'aquell passat fugit.
Oh, capitells eterns, mort, ferit,
torneu-me al món dels vius d'aspecte.