El Monestir

El guardià

Hi havia un home sense cap,
de Crist suposem deixeble,
i un lleó decapitat.

Monestir de Sant Cugat,
en aquet somni tan feble
li has deixat ulls en un drap.

Santa Llúcia i Sant Joan
bé coneixen 'questa tela
plena d’àcid i de sang.

Persona de mans llevades,
sobre un tron
visitants heu vigilades.

La roja església de fang
de sa espatlla paral·lela
s’alça sobre el seu divan.

A la volta del xamfrà
resteu vell sobre la porta
restringint si cal el pas.

Des del marc rodó daràs
permís amb voluntat forta
per qui al temple vol entrar.

Persona de mans llevades,
sobre un tron
visitants heu vigilades.

Les túniques que tu duus
vora el mig cercle de pedra
amb del somni el negre fus
allunyen d’ací l’intrús
i aquest paisatge es medra,
resta en boira i en tenebra