EL ALEJANDRO

MAFIA # 11

Tenia una boca gran. Potser vaig acollir que la lliçó s’enfonsaria. Recordo l’espurna que tenia Alexis als ulls quan donava puntades de peu a Taylor un cop havia caigut a terra. Va ser molt cruel i sàdic. Taylor es va enfadar amb mi, però finalment va superar-ho.
(Relació Taylor -15 i relació Alexis +10)
La vida era bona quan estudiava a l’institut. Vaig tenir un gran xicot i uns bons amics. Tenia molts diners i el futur semblava molt obert. Tot es va esfondrar quan un dels meus jugadors va perdre tots els seus diners de lloguer per un mal cop i va anar a buscar als policies. Era una merda, el noi havia fet l’aposta ell mateix, però això no va canviar el fet que jo estigués fent un joc il·legal. Per sort, jo encara era jove.
Em van trobar culpable al jutjat de joves. Per sort, no tenia constància, de manera que el jutge volia ajudar un "pobre noi del carrer". Em van donar una dilatada llibertat condicional i vaig escapar per poc per ser enviat a un centre de detenció de menors.
L'institut va continuar gairebé igual que abans. Vaig haver de parlar amb un oficial de llibertat condicional que vigilava de prop les meves marques i mantenia un contacte regular amb el meu director. Almenys encara he de quedar amb nens habituals i no amb els delinqüents de juvie. Malauradament, Chris, el meu xicot, es va sentir molt molest quan va saber parlar dels dibuixos animats. Chris estava enfadat perquè tenia problemes amb la llei, tot i que sabia el que havia estat fent. Vaig prendre les amonestacions amb calma i ell es va quedar al meu costat durant tot el calvari.
(Persuasion +5 i Chris Relationship -5)
Taylor semblava desitjosa de demostrar-se i continuava lluitant. Em va sorprendre que mai no se l’acusés de res greu i que mai no se sentís juvie. Vam estar molt de temps durant els nostres anys d’institut, tot i que semblava poc probable que es gradués.