Veïns

Cap 3 La promesa

Aquell va ser, sense dubte, l'atac de riure més llarg que mai havia presenciat. De fet va haver un moment que em vaig pensar que l'Ethan s'anava a ofegar.
Per sort em va donar temps en tota aquella estona per fer-me amb el meu sostenidor, que vaig aprofitar per desar ràpidament al calaix més proper. Seguidament, es va aixecar trontollant i es va eixugar les llàgrimes amb la màniga de l'americana, mirant-me divertit.
-M'encantes. -Em va dir recuperant l'alè, i jo em vaig quedar gelada- No m'ho había passat tan bé en tot l'estiu... M'agradarà tenir-te de veïna. Ets molt divertida.
-Jo no sóc divertida, el que passa és que tu estàs fatal.- Vaig deixar anar amb un to de conya. El cor m'anava a cen. -Tu no li diguis a ningú el que ha passat eh?
-Oh, m'has ofés.
-Tu ets sempre així?- Vaig dir mig rient.
-No no, vale ja paro. Tranqui Laura, a partir d'ara el que passi a l'habitació, es queda a l'habitació. Ho prometo.- Va fer un mig somriure.
-Perfecte.
-Va i en quina película has pensat?
-Ah si! Aviam... -Em va mirar expectant- Que en penses, Harry Potter o After? Son les dues úniques opcions, perquè la resta de CDs que tinc són documentals i...
-After.- Va dir interrompent-me.
-Quina decisió més ràpida. I perquè Harry Potter no?
-Me l'he vist masses vegades.
-És coherent... Doncs decidit!
-Nois! Que sou a dalt? - Va cridar-nos de cop ma mare, des-de el peu de les escales- Laura carinyo, que els Jones ja han de marxar!
Ens vam mirar i sense dir res vam anar tirant cap al pis d'abaix.
-Al final no haveu vist cap película?- Va preguntar el seu pare quan vam arribar al saló.
-Ah no, no ens hagués donat temps, i a més ha passat una cosa... - Va contestar-li l'Ethan, el vaig fulminar la mirada.- ...Ens hem distret parlant.
-Sí, parlant. -Va deixar caure la meva mare, i també vaig voler estrangularla.
-Ens ho hem passat molt bé. -Va afegir llavors la senyora Jones. - El proper cop ens toca convidar a nosaltres.- Va fer un somriure amable i llüent, molt semblat al de l'Ethan. Clar, eren mare i fill.

Un cop vam ser tots fora, ens vam acomiadar i just quan estava a punt de tornar a entrar a casa, l'Ethan em va cridar des del seu porxo:
-Laura!
-Xttt! Es de nit, que vols despertar a tot el veïnat?
-Tu recorda que tenim After pendent!
Vaig fer que si exageradament amb el cap perquè em pogués veure, i ell em va seguir el rotllo dient-me "okay" amb els polzes alçats.
-Bona nit - Vaig dir, i seguidament cadascun va entrar a casa seva.

Al dia següent em va despertar el Tom miolant, com cada matí. És com el meu despertador automàtic, sols que no té l'opció d'ajornar.
Em vaig seure mandrosa a la vora del llit.
-Jo també tinc gana, Tom.- Vaig dir-li posant-me les sabatilles.- Anem.
Feia dos dies que no veia l'Ethan, i no podia deixar de pensar en ell. Potser perquè mai havia tingut un amic noi... o perque era justament ell, el meu nou amic. A més a més no sabia tampoc si podía considerar-lo un amic, ja que el nostre temps de relació es reduía a una sola tarda. I que debia pensar ell de mi?
-Laura...- Va dir algú - Laura! -Estaba tan capficada en els meus pensaments que havia deixat de prestar atenció a la realitat.
-Una mica més i acabes vessant el pinso del Tom a fora del plat!- Va dir-me el meu pare engrescat.- Despistada!
-Bon dia papa- Vaig abraçar-lo.
-Bon dia -Em va somriure. Llavors en vaig fixar en que anava vestit de carrer.
-Que vas a fer?
-Ah! Tornaré ràpid petita, però necessito passar-me per el centre a demanar que ens instal·lin la wifi. Es veu que per telèfon hi ha una llista d'espera infinita, així que no em queda més remei.
-Quin pal.
-Va que quan abans marxi, abans tornaré. -Va obrir la porta.
-Fins després carinyo! - Va dir ma mare, que acabava d'arribar on nosaltres.
-Adéu!