Veïns

Cap 5 Coneguts

La meva finestra estava just davant de la de l'Ethan.
Tal qual. Ho vaig descobrir la nit del dia de l'incident del pantaló; Havia estat ballant i cantant, i quan em disposava a obrir-la per airejar una mica, el vaig veure. Estava assegut al seu llit mirant el mòbil. Això no es que fos una cosa molt impactant, però la meva reacció va ser ajupir-me instantàniament i tornar a baixar la cortina lentament. Després ja em vaig estirar al llit, i mirant al sostre, vaig desitjar i esperar amb totes les meves forces que no m'hagués vist ballant i saltant com una boja per tota l'habitació.

Al dia següent em vaig despertar tard, ja que m'havia deixat la porta tancada amb el Tom fora.
Quan vaig obrir la porta, me'l vaig trobar just darrere, recargolat com un croissant.
-Oh perdona Tom. No volia tancar-te la porta.-El vaig agafar en braços i després li vaig donar un petó al cap. En veritat no l'agradava que l'agafessin, però era un gat molt tolerant.-Ara et poso el pinso.

Aquella mateixa tarda vaig decidir de sortir una estona per primer cop. El barri era prou gran i es mereixia com a mínim que li dediqués un bon passeig. Em vaig vestir amb lo més casual que vaig trobar i vaig marxar de casa quasi donant saltirons. Gairebé tot el que vaig veure eren cases, excepte per un parell de supermercats i un parc. L'altra única excepció va ser la biblioteca. 'Biblioteca municipal' , deia en un cartell. Era un centre bastant petit i es veia bastant antic, pel que vaig suposar que no sempre hauria estat una biblioteca. Finalment vaig accedir-hi, encuriosida.

Per dins era petita com havia suposat, però també molt acollidora. Els prestatges eren de fusta i arribaven fins al sostre. i els pocs espais on no hi havia cap prestatge, hi havia una butaca. Vaig sospirar de satisfacció -per sort hi havia aire condicionat- mentre passava els dits per el llom d'un llibre.
-Perdona, vols aquest llibre?
Vaig apujar la mirada. Encara tenia la mà posada sobre un llibre.
-Oh, no, no! -La vaig apartar avergonyida. -Tot teu!
-Segur?- Va dir la noia. Era més alta que jo, i portava els cabells negres solts sobre les seves espatlles descobertes. -No es que el vulgui realment, mel demana l'Insistut com a lectura obligatòria d'estiu, o sigui que si el vols, endavant.
Vaig veure el bibliotecari arrufant el nas.
-Si! No et preocupis, si et soc sincera només estava observant. -Vaig contestar baixant el tó.
-Okay doncs- I el va agafar.
Finalment va emportar-se el llibre, i just abans d'arribar a la porta, es va girar i em va sorprendre fent-me una senyal amb la mà per què la seguís.

Un cop afora es va girar sobtadament cap a mi.
-A veure...parla?
-Eh- Vaig contestar, confosa- que dic?
-Ho sabia! -Gairebé vaig caure de l'ensurt- Es que allà dins amb el xiuxiueig no n'estava molt segura... Tens un accent molt particular. -Va deixar caure el cap cap a la dreta- No ets d'Anglaterra oi? Tampoc sembles Americana.
-Bé...En realitat soc d'Espanya.
Em va somriure.
-Que curiós. -Tot seguit em va extendre la mà amb la que no sostenia el llibre. -Em dic Bertha.
-Laura.
Vàrem acabar assegudes a la vora de la vorera i vam estar parlant uns déus minuts més. A més a més abans de marxar em va passar el seu Instagram.
Suposo que había fet una amiga.

Amb tot això, d'alguna manera ja se m'havia passat tota la tarda, així que quan vaig arribar a casa el sol ja s'estava posant.
-Laura! - Era l'Ethan, que estaba al jardí.- Que tal? Ens trobem a totes hores eh?
-Aixó sembla. ¿I què fas?
-Esperar-te.
'Que?'
-Es broma! T'imagines? Quin mal rotllo.
-...Una mica.- Calma de nou Laura!
'No se com s'ho fa aquest tío per fer-me sempre el mateix.'
-I parlant de mal rotllo... Ahir vaig mirar un moment per la finestra, i vaig veure una cosa un pèl perturbadora. I havia una espècie de criatura salvatge ballant en el que em sembla que es la teva habitació...
-La mare...! -Ja está. Vermella de nou.
Va deixar anar una de les seves riallades característiques i seguidament vaig tancar la porta de casa en un cop de porta.
-No et parlo, bona nit!

°°°

Porfis! Voteu si us ha agradat!!