Els Habcans

Capítol 4: La Revolució Mundial

Jo portava la nota, la vaig escriur jo i la vaig posar dins un sobre.
Cap a les nou van començar a arribar. I a les nou en punt ja hi érem tots.
Vam anar junts cap a la seu i hi vam arribar a les 10. Li vaig donar el sobre amb la nota a en Xavi. I ell va anar. Vaig desitjar que no li passés res.
Una hora després va tornar havent complert la missió.
Però hi ha una cosa que jo ocultava, que vaig planejar jo sol. En comptes del que havíem planejat vaig posar que l'acord podria ser que ells ens donessin la seva vegetació, de manera que així perdessin la natura i nosaltres tindríem opcions per combatre contra la contaminació, nosaltres els donessim petroli i urani perquè poguessin conseguir viure amb les seves necessitats. Així estariem ambdós contents i no hauríem de deixar el nostre planeta, ja que a part dels humans i els habcans a tots dos planetes hi ha altres éssers vius que haurien mort en cas de que ho féssim de la manera que havíem triat. A part d'això també els vaig dir que amenacessin als principals responsables del canvi climàtic, els empresaris que només pensen en els diners i no pas en la gent, els animals o el planeta. I així va ser, com vam tenir tots un món millor. La gent va reflexionar i ara el món està més revolucionat que mai. És la revolució mundial. Una revolució pacífica que vol un món millor, molt més just, amb igualtat, sense discriminacions, on els animals siguin ben tractats. I aquesta revolució ja està a punt de complir el seu repte.