En Sergi té un grup d'amics, que estan molt junts, se'ls dóna molt bé el treball en equip i sobretot saben guardar secrets. Ara els tocarà guardar un secret dels grossos.
Hola, em dic Sergi i us explicaré una història increïble i emocionant que vaig viure l'any passat, l'any 2034. Perquè us habitueu, això va passar a un institut de Barcelona, a l'hora de marxar. Eren dos quarts de tres, tenia una gana terrible, vaig obrir la guixeta i em vaig trobar una nota, però no estava escrit en lletres, era en codi morse. Vaig avisar als meus amics ràpidament, els vaig dir que quedessim al nostre club secret i que era urgent. Tots tres van venir allà, un búnquer que teníem construït que només coneixíem nosaltres. Ells també tenien la mateixa nota. En Roger, que és l'intel·lectual del grup, va agafar la llista i va llegir el codi: -Veniu al centre del camp de futbol del pati demà a les vuit del matí . És urgent, i vosaltres sou els elegits -es va aturar un moment per pensar-. Segur que és alguna broma. Probablement sigui en Miquel, és un pesat. Jo en aquell moment vaig tenir el pressentiment de que no era en Miquel, a més, no és gens propi d'ell fer un missatge en codi morse. En Roger tenia pressa, i va dir que se n'havia d'anar. En Jordi i en Xavi deien que ells també havien d'anar-se'n. Jo em vaig quedar sol pensant una estona. Vaig decidir que hi aniria, si ells no volen que no hi vagin, però jo hi aniria. El dia següent al despertar-me vaig anar molt d'hora cap a l'institut, i vaig trucar a en Xavi, que és el meu millor amic: -Ei, hola Xavi, què tal? Sóc al búnquer, pots venir? És per parlar de la nota. -Doncs ara estic esmorzant, quan acabi vinc. Però segur que és en Miquel. -Jo n'estic segur de que no l'és, perquè no és propi d'ell escriure un codi morse. -També és veritat, ara vinc i parlem. Fins ara. -D'acord, fins ara. Sabia que ell em faria cas. Va venir a les vuit menys cinc minuts al búnquer i vam anar a l'institut. Ens vam posar al centre del camp i vam esperar. A les vuit va venir en Miquel, i ens va dir: -Però què feu? Se us està caient. -El què?-vaig dir jo. -La dignitat -Ei tu, deixa'ls en pau! -va aparèixer en Jordi. -D'acord, d'acord. Però es pot saber què fan. En Miquel se'n va anar i, en Jordi i en Roger van venir amb nosaltres. -Què feu?-va dir en Roger- Ho veieu com era en Miquel! Ho sabia! I aleshores va succeir un fet impressionant. Jo i en Xavi vam caure en un lloc fosc, a una altura d'uns dos metres i ens va encegar una llum molt potent. Quan vaig poder obrir els ulls vaig veure dos extranys éssers amb forma humana, però eren tot blaus, tenien quatre cames, tres braços i a la cara tres ulls i una boca, sense nas. Les orelles, eren forats. També portaven unes banyes que arrossegaven pel terra. I en comptes de pell tenien escames. Com en aquest dibuix.
Ups! Ten obraz nie jest zgodny z naszymi wytycznymi. Aby kontynuować, spróbuj go usunąć lub użyć innego.
