Perill imminent

4 1 0
                                    

Arribà la tarda, havien anat al pis de Mac i allí els passa volant. Aquell dia no es va preocupar gens pel telèfon, ni per les insistents cridades que el cap li havia estat fent durant tot el dia, intentant avisar-la del perill. Ni tan sols es va preocupar per si hi havia més cops als que assistir. Que en aquest cas no hi havia degut als recients esdeveniments. Els investigadors havien trobat la seua sang a l’aparador, un contacte que tenien a la policia havia informat al cap que la tenien al punt de mira. El cap intentava per tots els mitjos informar-la, prevenir-la del que li venia a sobre, devia fugir. Però ella estava massa ocupada en la seua passió i felicitat momentànea per a agafar el telèfon i adonar-se de la greu situació en la qual es trobava. La podien detindre en qualsevol moment.

Al matí següent Mac es desperta per fi, al seu costat jeu Daniel, aquest dorm profundament, com un xiquet. Se'l mira ensimismada i aleshores veu al despertador l'hora que és. Mac s'alça alarmada i comença a vestir-se ràpidament, arriben tardíssim a la universitat.

-Daniel, espabila, si no arribem a hora el senyor Han ens pela.

Daniel es desperta mig desorientat, però no es mou del llit. Mac agafa els seus pantalons i li'ls llança, pero sense parar d'arreglar-se.

- Afanya't, viste't de pressa, hem de sortir ja

Daniel comença a vestir-se, encara mig endormiscat, el més ràpid que pot. Una vegada a punt Mac agafa el mòbil, se'l clava a la motxilla, sense tan sols mirar-lo, i els dos surten corrents cap a la universitat.

Una doble vida Where stories live. Discover now