La Ema acaba de començar la universitat, una cosa de la que sempre havia somiat. Ella es vol convertir en una gran actriu!! Però la realitat és molt diferent al que es pensava. A part de la gran quantitat de treball que té, ha de suportar a gent hor...
En sentir això vaig fer un salt del susto. Em vaig girar i em vaig trobar el meu germà petit amb els braços oberts per abraçar-me.
Ell era un any més petit, i era el tercer dels cinc germans que érem. Era per això que me'n vaig anar a viure sola: tants nens junts era un malson.
El meu germà es deia Chris, i era el meu preferit dels quatre.
ओह! यह छवि हमारे सामग्री दिशानिर्देशों का पालन नहीं करती है। प्रकाशन जारी रखने के लिए, कृपया इसे हटा दें या कोई भिन्न छवि अपलोड करें।
Després també tenia el meu germà gran, el Patrick, amb el que em portava cinc anys. Aquest sí que no el suportava. Era egocèntric i cregut, i es creia que per haver protagonitzat una pel·lícula, ja era una estrella de Hollywood. Així que havíem perdut tot el contacte en quan es va mudar a allà a continuar la seva carrera.
ओह! यह छवि हमारे सामग्री दिशानिर्देशों का पालन नहीं करती है। प्रकाशन जारी रखने के लिए, कृपया इसे हटा दें या कोई भिन्न छवि अपलोड करें।
La veritat és que tota la meva família anava per actors i actrius. Per exemple, les petites, les bessones, que ja tenien 7 anys, sempre estaven fent-nos obres de teatre i això, i el Chris també s'estava preparant per entrar a la mateixa uni que jo l'any que ve.
ओह! यह छवि हमारे सामग्री दिशानिर्देशों का पालन नहीं करती है। प्रकाशन जारी रखने के लिए, कृपया इसे हटा दें या कोई भिन्न छवि अपलोड करें।
La Via i la Mia, respectivament, eren els angelets més bonics que podríeu trobar... Per fora. Perquè per dintre eren les nenes més entremaliades del món. Per favor, viure amb elles era com tenir un petit huracà per tota la casa.
Tots els meus germans s'assemblaven a la meva mare, però jo havia sortit al meu pare, era la diferent, així que a mi em deien que era l'adoptada...
Bueno, doncs tornant al tema, allà estava amb el meu germà petit, i de lluny vaig veure els meus pares i la Via i la Mia corrent cap aquí.
Quant ens vam haver saludat i posat al dia, vaig tornar a mirar l'hora, i vaig veure que ja havia passat 50 minuts, i que només quedaven 10 minuts perquè l'avió despegués.
Així que vaig dir adéu, vaig fer petons a tots, i vaig tornar cap a dintre de l'aeroport.
Però quan estava a punt de creuar el control de seguretat una altra vegada em vaig adonar que no portava ni la meva documentació ni el telèfon.
-Senyoreta, té la documentació? - em va preguntar una guàrdia de seguretat.
-Sí sí, però està a dintre.... Esque me l'he deixat...
-Com?
-Que ara no tinc la documentació, però que si em deixa un moment, entro a buscar-la i torno per ensenyar-te-la.
M'estava començant a preocupar, perquè no podia avisar als meus amics perquè m'ho portessin tot, i quedaven ja 5 minuts perquè l'avió despegués.
-Com podrà entendre, no puc fer això, senyoreta.
-Si us plaaau! Serà només un moment.
-Està parant la cua, senyoreta. Així que surti, ho la treure jo mateixa.
Nota de l'autor
Nois, espero que us estigui agradant la història!! Perdó si ara està unamica introductòria, però ara necessito presentar els personatges... D'aquí a poc les coses es posaran més interessants.
Estic intentant publicar cada dia, així que perquè tingui ganes i continuï, necessito el vostre suport, així que, si us plau, comenteu!!
