La Ema acaba de començar la universitat, una cosa de la que sempre havia somiat. Ella es vol convertir en una gran actriu!! Però la realitat és molt diferent al que es pensava. A part de la gran quantitat de treball que té, ha de suportar a gent hor...
Al cap de dos minuts vaig arribar a casa del Jack, que ja m'esperava a fora, amb un gran somriure a la cara, que demostrava que estava tan emocionat com jo. Vaig frenar, i el vaig mirar per la finestra del cotxe, mentres corria per arribar aquí.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
-Emaaaaaaa!!! Ja ha arribat el diaaa. Jo ja estic preparat per convertir-me en la nova meravella de Hollywood, ho tens clar, no??
Ell era així de modest. Però jo trobava normal que estigués així, perquè demostrava que les nostres tardes practicant monòlegs i obres de teatre no havien estat en va. Just allà va ser on ens vam conèixer, a les classes de teatre.
-Vinga, tio, entra ràpid que sinó no arribem a agafar el Will.-Vaig dir amb un somriure a la boca.
Just en quan va entrar i es va posar el cinturó, vaig arrancar, preparada per recollir al meu amic i anar-nos-en a l'aeroport, camí a NY , babyyyy!!
En aquesta ocasió només vam trigar 1 minut en arribar a cal Will. Aquest també es trobava a fora, preparat.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
-Així m'agrada, que comecem el dia amb energia! Sou concients que a partir d'ara cada dia haurem de treballar un munt, no??-i dit això, i amb els meus dos millors amics al cotxe, vaig arrencar, rumb a l'aeroport!!!!!
Al arribar, ens va costar una mica orientar-nos , però per sort, el Jack té un sisè sentit molt desenvolupat en això de saber on estem, i vam poder arribar a la nostra porta.
-Vale... És la porta 47, des de Chicago a Ny... Ema, estic dient-ho bé?? - em va preguntar el Jack, tot centrat en el ticket.
Ja havíem facturat totes les maletes i tot, i ara faltava una horeta per despegar, així que, com havíem previst, vaig anar a dir adéu a la família, que m'estava esperant a fora.
-EMAAAAAAAA
En escoltar això, vaig donar un salt gegant, del susto.
Nota de l'autor Noies i nois, recordeu que si us ha agradat aquest capítol, no oblideu comentar, per així animar-me a escriure més entrades.
I, no ho sé si sóc l'únic, però estic emocionat pel que li passarà a la Ema durant l'estada a la universitat, perquè es venen lios....
