Per començar, jo no vaig decidir qui havia de morir, tampoc el mètode que s'havia de fer servir per matar aquella persona i molt menys, decidir ser jo el pecador del crim.
Inici d'un diumenge al matí, camps verds i solellats es veien a la llunyania, un Sol somreia a aquell petit poble de camp. Jo estava llegint un llibre (bueno, almenys la meva personalitat fosca) que tenia entre les mans, un que parlava sobre les mutilacions que feien servir la gent a l'Edat Mediaval. El llibre en si era bastant interessant, peró m'aburria bastant, ja que lo emocionant no era llegir les gestes que havien passat en aquell temps, si no, aplicar-les.
Els meus pares hem van avisar per anar a dinar, i la meva personalitat va canviar de noi tenebròs a noi normal, un bon nano per dir-ho. Avans de entrar a casa, vaig amagar el llibre en un matall que hi havia al costat del banc que m'havia assegut.
A continuació, vaig anar a dinar. Quan ja vaig acabar de menjar, hem vaig dirigir a la meva habiració. Vaig engegar l'interruptor per encendre la llum i seguidament, agafo una caixa de cartrò que tenia sota el llit. A dins hi ha una corda, un ganivet i un mocador, perfecte, tot en ordre.
Ja de nit, vaig anar a consultar el portàtil que tenia sobre la taula d'estudi. Vaig entrar a la web i seguidament, vaig informar els superiors:
Informe de la missió #1,
he començat amb bon peu la missió, i aquesta nit, hem disposo a cumplir-la al peu de la lletra. Tot en ordre, ja hem podeu enviar la direcció on la vícitma te que estar aquesta nit a les 10.
Salutacions de anonim #170
Ja acabat l'informe, vaig anar a dormir fins les 9:45 p.m. Ja a les 9:45, va sonar la alarma del mòbil, la meva personalitat havia tornat a canviar radicalment a "asssassí". Vaig enllestir els preperatius, i agafar la corda, el ganivet i el mocador i a consultar la diressió que m'havien enviat per gmail.
Hem vaig encaminar cap a la direcció indicada per el google maps, i vaig esperar a trobar la meva víctima.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
No sabia qui era personalment, només sabia que era una noia d'uns 17 anys i que a aquella hora, s'encaminava cap a un bar. Ja eren les 10 en punt, i el neguit, i l'emoció hem devoraven per dins.
De sobte, vaig poder descobrir una persona que s'encaminava per el carrer, tal com m'havien describit, era ella. La veia d'esquenes, peró sense pensar-hi dos cops, vaig anar corren cap a ella. Primer, li vaig posar el mocador a la boca perquè no puguès cridar i li vaig tapar els ulls amb una sola mà.
Segon: vaig fer servir la corda per lligar-hi les mans a l'esquena. Tercer, vaig apuntar el ganivet amb decadesa a la seva suau pell i li vaig fer un tall profund, sec i alhora, bell.
La sang s'esmunyia sota la seva roba, i ja morta, vaig deixar el cadàver al terra, on seguidament, li vaig fer una foto per enviar-li els superiors, perquè sapiguessin que la missió havia sigut tot un éxit.
En aquell moment, la meva personlitat va tornar a canviar dràsticament, a noi normal. No recordava el perquè estava allà, al davant d'un cadàver i amb les mans ensangrentades.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
I lo mes terrorific de tot, la persona que la meva doble personalitat havia matat, era la meva germana gran.
Informe dels superiors:
felicitats per la teva primera missió superada amb èxit, espero que continuï col·laborant amb nosaltres durant molt més temps, d'aqui a un dia li entregarem la recompensa que haviem promes: 1.000 euros per l'assassinat.
Feliticats un altre cop.
Fins la pròxima missió.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
