Micro relats de terror

-Quan hem crides-

Sento la teva veu,

 sento la teva presència, 

sento el teu tacte, 

sento el teu somriure,

sento com m'explicaves aquella anècdota que tan t'agradava,

sento la teva rialla,

sento els teus plors,

sento la teva decepcio,

sento la teva ràbia,

sento com demanes ajuda,

sento com la tava llum s'apaga lentament,

sento el teu últim suspir.

Sento com hem crides en algun racó d'aquest món, peró se que no puc retrocedit en el temps, que no puc reconstruir la vida que tenia abans, no puc de veritat, s'em fa impossible, i literalment, ho és. 

L'única cosa que hem queda, és recordar els moments que havia passat amb tu, les rialles, les bromes... i desitjar amb totes les meves forces que allà on siguis, allà on la mort t'ha portat, hi visquis millor. 

Se que el meu pecat no sera mai perdonat, ho sento de veritat, si t'he arrebatat la vida que tenies, peró la ràbia hem va superar, i l'impuls de venjança hi va ajudar. 

I ara jeus al terra, com una nina de drap, tot ensangrentat i desfugurat. Tan de bo no hagués descrubrit el teu gran secret amic meu, les coses no haurien acabat mai així.

Bona nit, espero que descansis bé eternament.