De l'amistat a l'amor

Capitol X

La Chiara va decidir organitzar els seus pensaments, en lloc de intentar posar-se presentable, a més ell ja l'havia vist feia menys de dos hores, i si no s'havia espantat abans, ara tampoc ho faria, va pensar.

Anava vestida de ''batalla'' com ella deia: amb pantalons de xandall,una jaqueta base, un jersei de màniga curta i una dessuadora.

L’únic que es va canviar van ser els pantalons de xandall per uns texans, perquè no eren adequats per anar de compres.

Es va pentinar, i es va posar al sofà esperant.

Puntual com un rellotge, va trucar al timbre l'Oriol. La Chiara va agafar la bossa, va donar un cop d'ull a la gossa per veure si tenia aigua fresca i alguna joguina i va sortir. Va obrir la porta i allí estava ell.

" Qui sap.. potser la sort ha girat si aquesta meravella està aquí per sortir amb mi" va pensar la Chiara.

" Ei! Gràcies per haver vingut amb tant poc temps, pensava que ja estaries ocupat o alguna cosa per l’estil." va dir amb to formal.

"És un plaer! El Dissabte no faig mai res perquè el Diumenge jugo. Així que no et preocupis!" va dir l'Oriol apropant-se a la Chiara per donar-li un petó a la galta.

Ella va esperar immòbil el seu gest i va contestar:" Ah perfecte doncs. Ets tot un cavaller!" ja que li estava obrint la porta del cotxe, com va fer la nit anterior.

" Oh i tant princesa!"

 Tant aviat va entrar al cotxe, mentrestant s'estava posant el cinturó, la Chiara no va poder aguantar-se de dir-li: " Pensa que jo no sóc així. No m'agrada que hem vinguin a buscar! De fet.. se'm fa molt estrany no conduir. I no vull parèixer una noia de les que s'aprofita, encara que sé que normalment és el noi qui va a buscar a la noia, però se'm fa estrany! Ho has entès no?!" va dir emfàtica.

I com a contesta l'Oriol se'n va riure.

Quan se'n va adonar que la Chiara l'estava mirant seriosament, ell va dir:" Ets la primera noia que em diu una cosa així. Si vols pots conduir tu, però pots estar tranquil·la que no he pensat mai que t'aprofitessis de mi. T'he proposat jo de vindre't a buscar."

"Bé, d'acord. No m'importa portar el teu cotxe, però un BMW no l'he conduit mai." va dir ella somrient.

"Som-hi doncs! No sóc dèbil d’estómac i el meu cotxe no te por de les dones al volant!" va dir bromejant, posant-se el cinturó.

"Oh deu meu, així no ho deia de broma! M'encanta conduir, però espero de no fer danys" va pensar ella.

Van baixar del cotxe per fer el canvi. Ella va posar-se bé el seient i els miralls, es va posar el cinturó de seguretat i va  encendre el cotxe. Va esperar a que l'Oriol estigui preparat i es va posar en marxa.

" És un gran cotxe!" va dir ella al cap d'un parell de minuts. " M’hi podria acostumar" va adjuntar.

 " Ei, no t'acostumis! Sóc jo l'home, i el cotxe m'espera a mi. Aquesta és una excepció en tota regla" va dir somrient, i poc després va  afegir: " Encara que he d’admetre que al lloc del passatger, hi ha una millor visió!"

"Tonto!"

"Que vols? No parlava de tu!" va dir traient-li la llengua.

"Ah gràcies! Més tonto,doncs!" va dir ella donant-li un petit cop de colze.

" Ui! Aquesta me la pagues tant aviat baixem,bonica!

" Exagerat! Si que ets noieta no?"

" Ja veurem qui és la noieta! Però espera.. on estem anant?"