De l'amistat a l'amor

Capitol II

Va saludar a les seves amigues, que pareixien divertir-se molt, i es va mirar al seu voltant, sense pòguer reconèixer al noi del telèfon.

Desesperada es va recolzar a la paret i li va dir a una amiga que li portés un refresc.

Mentre estava endinsada en els seus pensaments, va sentir una mà a la seva esquena i de repent es va girar.

-“ Ets idiota Marc! Saps que odio que em toquin així!”

Però no era el Marc, es va trobar cara a cara amb clàssic noi “cabells castanys-ulls castanys”, dos metres, amb un somriure estrany.

-“Ho sento, no volia espantar-te. No sé a qui estàs esperant, però jo hem dic Oriol, i tu Ventafocs? Tens un nom?

-“Ventafocs? D’on has tret això?” hi va pensar un moment,i en seguida ho va entendre.

Ell era el desconegut del jardí, i l’havia anomenat així per la sabata que va llençar al mig del jardí.

-“ De totes formes si, tinc un nom, i és Chiara, i ara et sabria greu tornar-me el telèfon? Saps, podria necessitar-lo! Gràcies!” va dir enfurismada.

-“ I per trucar a qui? Al ‘’noviet’’ potser?”

-“ Crec que no t’importa” i dit això, va anar cap al Marc, que li va fer gestos preguntant-li qui era el noi amb qui estava parlant.

-“ No és ningú!”

-“Ningú eh? No pareixia que no t’agradés la seva companyia guapa!“

-“ Sense comentaris! Escolta.. els altres on són? Perquè d’aquí poc jo tinc que marxar que tinc l’altre aniversari del qual us parlava, i Sandra i Sara han vingut aquí amb mi.. Tenim que organitzar els cotxes! M’ajudes a trobar-les a elles i als nois?”

I ni que hagués sigut aposta, va veure a Sara saltant als braços del Marc, dient: “ Dit i fet! Estem aquí Chiara!, ens estaves buscant?”

-“Si nois! Encara tinc que anar a la festa d’en Josep!  I ja és hora de que vagi, total l’Anna no ni se’n donarà compte perquè està ocupada amb el seu noví.”

-“ Creus que podràs conduir?  Abans t’he vist molt nerviosa. Una altra vegada l’asma? I perdona’m per no vindre a ajudar-te, però sé que en moments com aquells no necessites a una que et molesti com jo!”

-“ Si, si, tranquil·la! Ara ja estic bé! Tinc que marxar! Ens veiem demà! Saludeu als altres de part meva!“

I se’n va anar, després de saludar a tots. Li esperava mitja hora de viatge. Havia acabat de tancar la porta del cotxe, i de repent, es troba amb l’Oriol davant.

-“Saps que és de mala educació marxar sense acomiadar-se?” li va dir, i ella li va contestar:” Però si no ens coneixem gairebé! Ni que fos una obligació! Ara tinc que marxar, tinc pressa, així que adéu!”

-“ Mira que encara és aviat! I tranquil·la ja tindrem temps per coneix-se’ns! Adéu Ventafocs!”

La Chiara es va despertar amb un salt. Havien passat 3 dies i encara pensava en aquella festa.

Per ser sincers, no pensava només amb la festa, pensava amb l’Oriol, aquell noi alt, amb els seus ulls marrons.

“ Que estúpida! M’he de despertar! Pensar amb aquestes fantasies no hem portarà a cap lloc!,m’he de donar pressa faig tard!”