De l'amistat a l'amor

Capitol VI

La Chiara es va alegrar moltíssim pel simple fet de que l'Oriol l'havia buscat i havia mostrat interès per ella. Quan estava mirant les trucades,  l’Oriol li va tornar a trucar.

Va estar molt indecisa per si contestar o no, però la curiositat li va guanyar i va contestar-li: "Ei! Hola!"

-"Hola? Estava començant a pensar que estaves desapareguda!" va dir l'Oriol rient.

-" Però que dius?! Només m'havia adormit!" M'he concedit a mi mateixa un petit descans!"

-"Hahahaha Sí que un petit descans, sí! T'he enviat un missatge avui al migdia, i ara són les 10 passades! Això és un descans?!"

-" Mira, jo estic molt ocupada eh! I a vegades necessito un descans per recuperar-me! I a més... tantes ganes tenies de parlar amb mi?" va dir la Chiara amb un somriure a la boca.

-" Bé, avui esperava trobar-te '' casualment''  baix de casa meva, però no ha sigut així desafortunadament, així que volia demanar-te per sortir algun dia d'aquests per prendre alguna cosa'' va guardar silenci per un moment i va afegir: " Si vols, òbviament!"

La Chiara es va quedar amb la boca oberta, sorpresa i indecisa. No volia parèixer una desesperada.

-" M'agradaria, però abans tinc que consultar la meva agenda, i veure si puc trobar un espai per a tu... Però, espera un moment, perquè vols anar a prendre alguna cosa amb mi?"

No va respondre immediatament, però poc després va dir: " Bé, no crec que hi hagi un motiu en particular per demanar a una noia de sortir a prendre alguna cosa, però si vols que et sigui sincer, m'ha impressionat la teva forma de ser. Normalment les noies tenen ulls dolços i es fan les ximples sempre per aconseguir alguna cosa!"

-" Tens una gran consideració per les noies eh!"

-" Per favor, sense les noies, la vida seria un avorriment mortal, però desafortunadament no he tingut bones experiències menys amb les meves dues meravelloses germanes!"

-" Tens dues germanes? Jo només tinc un germà, i només amb sentir-me ja es torna boig, imagina't si en tingues dos! hahaha"

-" Ah, nosaltres en canvi en som molts: Tinc un germà de 28 anys, Manel, després està el meu bessó, Tomàs, la meva germana petita de 18 anys, Carlota, i finalment la meva petita, Aurora, de 5 anys.

- "Oh! Segur que no us avorríeu de petits!"

- Bé, avorrits no, però ens vam unir més quan jo i els meus germans vam deixar de viure amb els meus pares i les meves germanes, a causa del treball i de la universitat."

- "Vius sol?"

-"Si que t'interessa no? Hahahaha Pots vindre quan vulguis, no hi ha ningú a casa" Va dir amb un to maliciós.

-" Que tonto! No ho deia amb aquest sentit!"

- Si si... Totes diuen això"

-Deixem-ho anar va.. Jo ara tinc que anar a passejar el gos, si no et sap greu, fins aviat!"

" Ei princesa! Quina pressa! No és mitja nit encara!"

-"Ho sé, però el deure em crida! Adéu!" i sense donar-li temps a respondre, va penjar.

La Chiara no sabia que li havia passat, però va sentir la necessitat de interrompre la conversació. Tot d'una,  no es va sentir tan a gust. Potser per aquella estúpida ''il·lusió'' o mal entès.

Racionalment sabia que no era per a tant, que potser estava exagerant massa, però totes les confiances amb nois que no els tenia tanta confiança l'espantaven.

Amb el seu ex-novio, havien estat junts 5 anys, i mai hi havia estat una ''relació platònica'' però havien tingut molt de temps per aconseguir tanta confiança; perquè un any abans de que es coneguessin, i va haver un fet que la va canviar totalment.

Per sort, amb el temps, va aconseguir no il·lusionar-se massa amb les persones, però el contacte físic inesperat i certes il·lusions, eren horribles per ella.

La Chiara va decidir anar amb l'Ainhoa a donar una volta per aclarir les seves idees, un bon passeig segur que l'hauria animat, perquè també volia oblidar les seves paranoies.

Al cap de mitja hora, li va arribar un missatge de l'Oriol, que deia: " Perdona'm per si t'he ofès d'alguna manera.. No entenc perquè te'n has anat.. De totes formes, bona nit princesa".

La Chiara no li va contestar, i va tornar a casa. Es va posar el pijama i va intentar dormir. Li feia molt mal.

L'endemà es va despertar amb febre, i van passar tres dies, els qual no va fer res més que dormir, i estar al sofà; sense ganes de fer res,només de sentir a l'Oriol.

De fet, durant aquests pocs dies que estava tenin febre, s'havien intercanviat missatges i trucades.

Era molt simpàtic i agradable. Tot el contrari d'allò que s'esperava d'un guapo com ell. La Chiara havia pensat que seria superficial i arrogant, però es va equivocar, i molt.

Tenia moltes ganes de recuperar-se i poder anar a donar una volta amb ell.