Només Amb Tu...

18

Em desperto i recordo que ja es cap de setmana, avui toca anar a veure al Pol amb tota la familía, els meus pares van venir ahir a casa i han passat la nit aqui. Vaig a despertar a me germana, els meus pares ja s'han despertat i estàn fent un cafè.
-Bon dia petita! -li dic fent-li petons per tota la cara.-va que avui anem a veure al Pol amb els papis.
-wuee -diu adormida i gratant-se l'ull.
-anem a esmorzar?
-Síí! -i baixa corrents del llit.

Baixem a esmorzar i veig a mon pare fent creps, abans als caps de setmana sempre ens feien crepes per esmorzar, ho enyorava.
-Bon dia nenees! -diu la meva mare molt activa -com heu dormit?
-molt bé - diem les dues mentres ens asseiem a taula.
esmorzem les delicioses crepes del meu pare i anem a les nostres habitacions a vestir-nos. Obro l'armari per veure que tinc i desideixo posar-me un top de tirants blanc i uns texans negres, les meves vans, quan estic posant-me la roba interior m'arriba un missatge al mòbil del Marc:
M: m'agrada quan et canvies i deixes la cortina pujada 😏😜.
Em giro i el veig a ell mirant-me amb el mòbil  a la mà. vaig ràpid a baixar la persiana i li envio un missatge dient-li "pervertiit!" i ell riu.
Deixo el mòbil sobre el llit i acabo de vestir-me, no em maquillo ni res, i com me llevat amb bon cabell passo de pentinar-me.
Pugem tots al cotxe i condueix me mare, al viatge no parlem molt, ja que escoltem música i així ens passa l'estona més ràpida. Arribem al hospital i pugem cap a l'habitació del Pol. Com sempre ens fan entrar 1 per 1, per sort a la Núria la deixen entrar amb algú més (ja que és petita encara) i aquest cop entrarà amb me mare, primer de tot entrarà el meu pare, després me mare i la Núria i per últim jo, que tornaré a casa en bus i així puc estar-me molta estona amb ell i puc explicar-li moltes coses i no tinc la pressa de que estic fent esperar a tres persones. Em quedo mirant insta mentres van entrant. Quan ja tots han entrat em despedeixo i per fi puc veure al Pol.
El saludo i començo a explicar-li lo de les notes i que m'esforçaré molt per no haver de repetir i poder recuperar-les, li dic també que vaig fer cas a la promesa que ens vam fer de petits, de que sigues feliç passes el que passes. Amb les tonteries ja s'ha fet l'hora de dinar i decideixo baixar a la cafeteria de l'hospital per comprar un entrepà per dinar.
Entro i miro la carta dels entrepans, no em ve de gust cap, tots tenen moltes coses i són molt rebuscats, per tan  vaig al de la barra decidida a demanar-li un entrepà de formatge:
-Hola, bon dia, podria fer-me un entrepà de formatge normal? Esk els de la carta no m'acaben de convèncer.-li dic amb un somriure.
-Oi tant, amb tomaquet o sense tomaquet? - em diu amb un somriure el noi. És alt, moreno amb ulls castanys, i un somriure perfecte. Té un aro a l'orella i a l'altre el piercing helix.
-Amb, i si pot ser per emportar si us plau-responc.
-Molt bé, doncs espera't aqui que ara t'ho duuc.
-vaal, mersi -i va a dins la cuina.
Obro el mòbil mentres espero al entrepà i responc a alguns whatsApps. Al cap d'uns minuts veig que surt el noi de la cuina amb el meu entrepà a la mà embolicat en paper. Em dirigeixo cap on està ell i li pregunto:
-quant és?
-1'20€ sisplau -diu mentres deixa l'entrepà a la barra.
Li dono 1'50€ i ell em dona el canvi.
-Moltes gràcies i torna quan vulguis - em diu entregant-me l'entrepà.
Li dic adeu amb un somriure i pujo cap a l'habitació del Pol. Entro a l'ascensor i obro l'entrepà quan l'obro cau un paparet de dins on hi ha un número de telefon escrit i un smile, em quedo bocabadada ja que no m'ho esperava, i somric, em guardo el número a la butxaca i torno a tancar l'entrepà. Sobren les portes i surto de l'ascensor, alço la mirada i veig com entren i surten enfermeres correns de l'habitació del meu germà, el meu cor s'altera de preocupació, començo a anar molt ràpid cap allà i li pregunto a una enfermera que que està passant i ella em diu que m'esperi sentada, que ara em comunicaran la situació.
"com vols que m'esperi sentada i tranquila si potser el meu germà s'està morint i no em dieu ni pudrete" pensa el meu subconscient. el deixo de banda i em quedo a la sala de davant donant voltes a munt i avall intentant buscar respostes. al cap de 3h o així es dirigeix cap a mi la doctora.
-Doctora que ha passat?- li dic histèrica.
-Res dolent, el Pol ha despertat del coma.- em diu somrient-me.- Pots entrar a veure'l.
La meva cara de felicitat es màxima entro molt ràpid a dins i veig al Pol amb els ulls oberts, l'abraço plorant d'alegria.
-Estarà uns quants dies en rehabilitació, hem vist que s'ha despertat molt bé, creiem que no té secueles però no és segur, potser no recorda res del que va passar o no recorda certs moment viscuts però és normal.- diu la doctora que no sabia que havia entrat.
- Pol com estàs? - li dic fent-li un petó al front.
-Normalment no poden parlar o emeten sons just quan desperten al cap d'uns dies ho recuperarà tot. No pateixis. Ara necessita descans, així que no l'haurieu d'atabalar molt. Et demano que siusplau en 24h no tingui visites de  ningú estarem fent-li proves, i no podem tenir intervencions.
-d'acord, moltes gràcies doctora.-li dic agraïda. agafo les meves coses, em despedeixo del Pol, i surto de l'habitació.
-És la meva feina- em diu i surt també de l'habitació.
Espero al parc d'abaix i decideixo obrir al noi del bar. aafegeixo el contacte com a "noi del bar" i l'obro.
C: així que contaminant amb paper i tinta el meu bocata no?
Em respon quasi inmediatament
Noi del bar: uppss m'has pillat jeje.
C: sóc una gran detectiu :D
Noi del bar: ja ja, ho veig.
                      Per cert, com et dius?
C: Clara, i tu?
Noi del bar: Mario, encantat.
C: el mateix dic.
Vaig a canviar-te el nom de contacte... perquè "Noi del bar" no és molt serio jajajaj.
Mario: puajajajaj noi del bar? i això?
C: havia de posar-te un nom i no sabia com et deies Xd.
Mario: Baia tela jajajajaj.
C: upppss jajaja.
Mario: Que tal t'ha anat el dia?
C: super bé.
Mario: carai, es raro que estiguis a un hospital i que el dia t'hagi anat tan bé. cuentame...
C: jajaja és veritat. He anat a l'hospital perquè el meu germà estava en coma...
Mario: estava... baia baia. m'alegro molt per tu i pel teu germà :)
C: jaja mersii
Mario: està bo l'entrepà?
C: buah, he estat tan distreta que no recordava ni que tinc gana jajaj, ara l'obro i et dic.
Mario: jajaj sol passar. que aprofiti! 😊
C: gràcies!