Només Amb Tu...

12

Quan baixa el marc ja han acabat el debat, a guanyat viñarock.

Som tots al sofà, i decidim anar a comprar pizzes.
- anem nosaltres? - li diu la noa al arnau. Aquest li fa un pico i li diu:
- clar.
Aquest és dirigeixen a la porta i agafen diners. Surten i els perdo de vista.
Estem jo, el marc, la Inés, el pau i el Gerard a la sala d'estar de dalt que s'està més calentet. La Gina s'està dutxant, ja que ha sigut la última. De sobte, el meu mòbil comença a sonar, a la pantalla fica: Aa mama. L'agafo i em dirigeixo al jardí per tindre més intimitat.
-si? - li dic a me mare per telèfon.
- clara, jo i tom pare tem de comunicar una cosa. - << ai! >>
- digues.. - li dic.
- ens ha sorgit una feina de dos mesos fora de casa. - << tomaaa!>> - et quedaràs a casa amb el tete i la Núria anirà a ca els avis. I el marc vindrà a casa a viure per què estigui amb tu, i ja saps que el pol està més fora de casa que dins.
- d'acord- li dic - quan marxeu?
- demà a primera hora del matí.
- ahh.. i això quan es? - dic
- a les 6 del matí.- em diu mig rient
-. Bueno, dons us trobaré a faltar.. que us vagi bé
- aii i joo tambe- diu me mare - cuide't!
- adéu mama ja et trucare! - li dic
- adeuu!
Seguidament penjo. Em dirigeixo a dalt i mels trobo tots rient com bojos. El marc em mira i en instants veig que li brillen els ulls. Fa un gest perquè seguí al seu costat. M'acosto i li dic:
- puc parlar un moment amb tu?
- si - em diu confús. anem a la sala d'estar de baix i em mira demanan explicacions
- dons mira m'ha trucat m'he mare.. - comenci i li explico tot el que ma dit.
- ami m'ha trucat abans me mare i m'ha explicat la teva situació. Però m'ha dit que no et digui res perquè t'ho volia explicar ella, i que no tentresis per mi. T'ajudaré tot el que faci falta.
- saps que tindrem la casa per nosaltres sols?- li dic posant les mans al seu coll i amb una cella dreta.
- no.. estarà el teu germà..- diu mig rient
- món germà està més de festa que a casa. Passa les nits amb els colegues i avegades dorm però quasi mai.
- hmm.. això té bona pinta- diu baixant el cap i fent-me un petó.
Ens separem i ens juntem amb els que estaven a la saleta.
- ara arriben les pizzes.- diu el pau.
Ens quedem mirant la tele, alguns amb el mòbil altres parlen jo i el marc estem abraçats mirant la tele.
- Telepizza que desea? - diu l'Arnau rient i la noa esclata a riure per darrere. Tots riem i ens posem a menjar-nos la pizza. És de pollastre i porta pebrot està molt bona. Jo em menjo 2 talls.
Quan acabem de sopar alguns se'n van a fora i jo vaig a dalt perquè estic cansada i tinc son. Estic sentada al llit dibuixant mandales i escoltant la meva canço infalible per desconectar que es: la dansa del vestit de txarango, quan de cop algú toca a la porta i diu:
- clara! Sóc el marc, puc passar?
- si! Està obert!
Obre la porta i passa.
- hola puc estar amb tu? Abaix maburreixo
- si clar- li dic traient-me un auricular i fent un gest perquè s'assegui al meu costat.
- que fas?- em pregunta mirant la meva llibreta de dibuix.
- mandales - li dic ensenyant li la llibreta- ho faig per descansar i despejar la ment.
- que xules! Dibuixes molt bé!
- si Bueno.. només mandales. Si vols que et dibuixi una persona, la manera que em surt sense ser amorfa es amb els palitos. - riem els dos.
- jo sé dibuixar. - em diu i el miro sorpresa
-pero bé? - li pregunto
- si, Bueno suposo.. - diu tallat- de petit dibuixava superherois i vaig anar 10 anys a una escola d'art i ara segueixo dibuixant paisatges, persones, O coses amorfes sense sentit però d'alguna manera expressen els meus sentiments.
- uala! Em pots fer un? - li dic passant la pàgina de la mandala i donant-li una néta, i un llapis.
Ell assenteix agafa el llapis i comença a dibuixar.
- que estàs fent? - li dic
- ara ho veuras, tu quieta que vull que sigui una sorpresa.
Assenteixo i parlem sobre cançons i chorrada perquè jo no maburreixi.
- jata! - diu passant-me la llibreta de dibuix.
Em quedo alucinada, dibuixa super bé i m'ha dibuixat a mi, un retrat. Hi ha ficat una mica de zentangle art per darrere i ami al costat.

- és preciós - dic meravellada
- tu, ets preciosa - em diu i em desfaig. Li faig un petó i poso les mans als seu coll i ell a la meva cintura. Ens quedem abraçats fins que m'adormo.
- clara, clara - diuen unes veus despertant me del meu somni profund. - clara el mòbil.
Aixeco la ma i agafo el mòbil, miro a la pantalla i surt un número desconegut.
-hola? - dic
- clara?
- si, sóc jo, que passa?
-soc amic del teu germà. Aquesta nit ens hem anat de festa i l'he perdut després m'he l'he trobat a la cuneta de la carretera estirat i inconscient. L'he portat a l'hospital i estic esperant a que em diguin algo.
- que?! Està bé?! - dic mentre em canvio de roba.
-no ho sabem, estem esperant.
- val d'acord ara vinc. - penjo i veig que el marc em mira sorprès
- que passa? - em diu amb una veu ronca.
- el meu germà està a l'hospital sa anat de festa i l'han trobat inconscient a la carretera.
- t'acompanyo- assenteixo i ens dirigim a baix. Veiem a la Inés que esta al sofà amb el mòbil i una tassa de cafè.
- el meu germà està al hospital després ho explico. Tens noto?
- si tinc una al garatge. Les claus estan posades.
- val mersi.
- saps conduir? - em diu el marc mentre baixem les escales.
- si, però no tinc carnet.
- jo si. Ja et Porto jo.
- val mersi.
Ens posem els cascos i pujem a la moto.
- agafat fort. - em diu el marc i ho faig.
Arribem a l'hospital i miro l'hora, són les 7:27 del matí. Vull arribar ja a la sala d'espera i saber que li passa i que li ha passat.
Pugem unes escales i truco al número d'abans. Li pregunto a quina sala està i em diu que sí urgències. Vaig allà i em trobo un noi conegut que ja havia vingut algun cop a casa. És diu Derek, va vestit amb uns texans negres una samarreta blanca i unes converse negres. Té algun tatuatge a la vista.
- com està món germà?!- li dic arribant correns.
- eh, tranquilitzet. M'han dit que hi ha per estona.
- bff... I com a passat? - dic menys alterada.
- ahir vam anar de festa de finals de exàmens. I per les 12:00 l vaig perdre de vista, al principi el vaig buscar però després vaig veure una amics meus i em vaig oblidar de en marc. M'arrepenteixo moltíssim perquè si no l'haguesi perdut de vista no estaria ara així. Per les 6 i pico vaig tornar cap al cotxe i m'he l'he trobat tirat al terra de una cuneta.
- joder... Tranquil no t'has de culpar.
Ens seiem i al cap d'uns quarts dhora entra a la sala un metge i ens diu que passem.
- hem fet el que hem pogut.. - <<ai.. no.. no.. no..>>- però li ha agafat un comaetil•lic i al caure sa xocat contra  una pedra que hi havia i sa colpejat el cap. Ara està a la UCI ha entrat en un coma i no sabem quan despertarà.
Aquestes paraules fan que em derrumbi. Que caigui a terra a plorar. El marc mabraça fort i noto que a ell també se li cauen algunes llàgrimes.

-------------

Laiasobonaa