Només Amb Tu...

9

En capitols anteriors....
-Vols sortir amb mi? -em diu el marc.

No sé com reaccionar, que dir-li. La meva ment diu que no però el meu cor que si. M'he quedat aquí, parada, mirant-lo amb una cara de idiota perduda. Ell te una ulls brillants, que senten.. por?
-Clara?.. -em diu traient-me dels meus pensaments.
Instintivament, començo retrocedir enderrere. Fins que xoco amb una paret. Llavors em giro i començo a córrer , sense rumb, sense conèixer la ciutat, sense saber l'hora, en pijama, i amb llàgrimes als ulls.
Nose perquè he reaccionat així. M'han preguntat molts cops per sortir, però sempre he dit que no. Menys amb un nen, el Dídac. Va ser el meu amor durant tres anys. Tres anys tirats a la basura. Tres anys enganyada.Tres anys planajant el meu futur, amb ell. Vam decidir que tindríem dos fills. Un nen i una nena. La nena es diria abril, i el nen Dani. Vam tallar per culpa de la maleïda Maria. Quan vam fer dos anys, en canvi de celebrar-ho com déu mana, junts, em va dir que era fora, però en veritat era liant-se amb la Maria. A la mateixa habitació on em va demanar sortir, on allà hi han tots els nostres records. A partir d'aquell dia el Dídac, és va anant enamorant de la Maria i a mi només em tenia per pegar-me. Quan estavem a punt de complir tres anys, jo ja sospenava de que m'estava ficant les banyes, llavors vam discutir i em va fotre un cop de puny a l'estómac, un altre al llavi i una, ostia a la galta. En aquell moment no sabia que fer. Ell em va amenaçar em va dir que si denunciava, em deixava O deia algo a algú em mataria. Em vaig acollinir, ja no sabia que fer, si quan ens trobéssim besar-lo, somriure, O sortir corrents. Vaig conèixer a la mariona. Em va ajudar en tot, va ser la única a la que li podia dir algo, perquè podia confiar amb ella. Em va dir que el deixes i que el denúncies, que no satreviria a matar-me. Vam fer una tàctica. Vam anar a casa meva i vam posar càmeres per tot arreu. Llavors vaig quedar amb ell, amb el Dídac. Li vaig dir tot, el que creia el que no m'agradava. Ell no es va quedar de braços creuats. Em va fotre un cop de puny al ull ,un altre al estómac, em va quasi ofegar, però en el moment que per poc em mata va arribar la policia. El van detenir i ell com només tenia 13 anys, va anar a un centre de menors.
Potser per això he reaccionat d'aquesta manera. Perquè tinc por que em faci el mateix que ell. No sé si donar-li una oportunitat, O deixar que el meu cor decideixi.
Miro el meu rellotge, marca les 11:00, decideixo tornar a casa i parlar amb ell.

*NARRA MARC*
Com potser que m'hagi fet això? M'ha deixat allà palplantat. He estudiat cada milímetre dels seus ulls, esperant trobar la resposta a la meva pregunta,  però només feien que humir-se cada cop més.
Quan a començat a córrer. M'han vingut a la ment els records que es van formar quan vaig sortir amb la Mònica. Me l'estimava massa. Vam tallar fa tres mesos. Ja ho he superat però no em trec de la ment la seva cara quan li vaig dir que marxava de la ciutat i vindria a viure aquí. Vam quedar com amics.
Magenollo i les llàgrimes intenten surtir però m'hi nego a plorar. Em puc estalviar llàgrimes, no m'ha dit ni que si ni que no. Tinc esperança.

---------

Laiasobonaa 😘😘