Dimensions Excluides

Segona Part

Passen un par de segons i la madalena apareix a la mà del noi, tornen cadascu a casa seva i s'envan a dormir, abans de adormir-se del tot el Matias pronuncia unes paraules indesxifrables i tanca els ulls. 

En aquest mateix moment obro els ulls a poc a poc i m'adono que estic en una especie de laboratori, estic sola i tot està en complet silencí. Observo el meu entorn, les parets completament blanques a diferencia de els mobles i de el terra, que és de fusta. Miro la camilla on estic sentada i prosigueixo a aixecar-me.

Em ve un pensament al cap, es posible que segueixi están en un somni??? Tot és molt surrealista, com si espigues en el non del Matias i la noia...

Em concentro mês en la actualitat i segueixo investigant.

Toco cada un dels frasquets amb experiments i agafo cada objecte desconegut menys un.                               Em crida l'atenció una bola del mon sobre una taula, a la mateixa taula hi ha infinitats de boles del mon, repetides, del mateix tamany i col·locades de la mateixa manera, però hi ha una que és diferent, està apartada de les altres i una mica més ovalada, per no parlar dels colors, bastant diferents el mar no però en canvi la terra...

És taronga. Taronga.
Sento com si acabes de descubrir una cosa important però no estic segura del tot.
Per que hi han tantes terres? Que signifiquen?
Un munt de preguntes em volten pel cap.

-Veig que ja ho has descobert -fa una veu coneguda

És el Matias, el dels meus somnis. Estic segura.
Em giro amb cura fins que em trobo al cientific de carn i òs, gairebé em desmaio un altre cop.

-Ets el... Matias? -aconsegueixo dir.  -Ja saps que si -m'asegura.

I seguidament entra la noia del meu somni.

-Estic somiant, oi? -  li pregunto. Fa que no amb el cap.

-Vine- m'indica el Matias. El segueixo per un passadís fins a una sala igual que la meva i trobo a la Kira sentada a la camilla. -Kira! -dic corrent per abraçar-la.

Em despego de la Kira i em giro cap el Matias.
-Espera un moment. Estem en el hospital ple de morts? -No, res a veure, esteu al meu laboratori. Segur que teniu moltes preguntes que ara os contestare. Però abans heu de menjar, heu estat sis dies en coma, l'Ahisma us donara una amanida -diu -Guau -dic a l'hora que l'agafo l'amanida que em dona.

Mengem tranquilament l'amanida. Després ens donen pollastre i per acabar un platan.
Quan acabo ja estic plena i disposta a escoltar el Matias.

-A veure, us explicare tota l'historia, l'Alex en sap la meitat però tu no Kira.
"Jo era un jove cientific quan s'em va caure un experiment que estava fent  a sobre d'una madalena, el meu esmorçar.                                                                                                                                     Estava convençut  de que era un cientific horrible, ja que no havia passat res, el dia seguent vaig mirar el carrer amb ulls tristos i em semblava haver vist per culpa de la son, els carrers marrons, però no era una coincidencia, la madalena havia crescut fins a convertir-se en la superficie de la terra. Quan vaig baixar al carrer, em vaig trobar a l'Ahisma com a veina, i vam investigar que havia passat. Vam arribar a la conclusió de que haviem de fer un experiment per encongir la madalena i tornar el mon a la normalitat, perque sinò la madalena es faria més gran fins  menjars-ho tot. Ho vam fer i va funcionar, però per la nit vaig mirar per la finestra i vaig veure que les estrelles tenien forma de madalena.