Divendres, 26 de febrer
16:00: Bé, fa molts dies que no escric, però és que no tenia res per escriure.
Avui sí que és un dia interessant: el meu pare ha demanat una reunió familiar. Quan el meu pare en demana més d'una a l'any no m'agrada (vale, no ho havia fet mai, però deixeu-me semblar immersa en el tema).
Doncs això, que a les vuit del vespre haig d'anar a casa i asseure'm al sofà a escoltar al meu pare. El pitjor de tot és que la Natalie també formarà part i això no em fa gens de bona espina... Es capaç de dir que vol redecorar tot el menjador... A no, que això ja ho ha fet!
Calma, Nicky.
19:00: No penso anar arreglada a la famosa "reunió familiar", així que he decidit dutxar-me abans i posar-me el pijama per poder anar directament al llit quan acabin de parlar de totes les bestieses que vulguin. Són més plastes...
20:10: Baixo tard expressament perquè el meu pare m'enviï una de les seves mirades desafiadores, però res de res, la Natalie el té hipnotitzat.
M'assec al costat del meu germà i veig que la cara de la Natalie i la del meu pare són molt alegres, massa...
-Bé, he decidit convocar aquesta petita reunió per anunciar-vos una cosa que crec que us farà molta il·lusió -diu el meu pare, amb un posat solemne que no li queda gens bé. Sembla encara més vell quan es comporta d'aquesta manera.
-La Natalie ve a viure amb nosaltres? -pregunta en Mike, feliç com un anís.
Sisplau que la resposta sigui que no.
-No -diu la Natalie.
Uf, ja puc respirar amb tranquil·litat. Quasi m'agafa un atac de cor.
-Millor que això -diu el meu pare, agafant aire-. Ens casarem al juny.
En Mike comença a fer salts i voltes per la sala mentre la meva cara de mala hòstia va augmentant de tal manera que crec que d'aquí poc m'explotarà la cara.
-Què et passa, Nicky? -em pregunta la Natalie amb la seva merda veueta dolça.
-De veritat m'ho preguntes? -li etzibo mentre em poso dreta-. Doncs que tu no ets la meva mare! I mai ho seràs! Ningú la pot substituir!
Dit això, noto com els ulls em comencen a coure molt, així que pujo corrents fins a la meva habitació mentre sento els crits del meu pare al pis de baix.
