Dilluns, 16 d'octubre
16:00: Vaig perdre el diari el mes passat per culpa de la pesada de la Natalie. Es veu que l'havia guardat a l'estanteria de llibres perquè jo el trobés (com si jo llegís molts llibres i fes cas a aquella estanteria).
Parlant de la Natalie, ara passa molt més temps a casa, però jo faig veure que no la conec, és massa estressant (sempre està feliç i en Mike i el pare estan prendats d'ella).
16:20: Fa molts dies que no parlo amb en Robbie, crec que em tornaré boja.
Per cert, ahir em vaig enterar de que la Natalie parla molt sovint amb una dona que treballa amb el senyor Smith (espero que sigui la mare d'en Robbie).
17:00: Acabo de quedar amb l'Em, així que em vaig a canviar perquè sóc molt lenta escollint la roba que em poso.
No pot ser! El Zorro s'ha menjat el paquet de cordes de guitarra que em quedava, no pot ser. Les necessito per demà o si no no podré fer la classe com Déu mana.
17:13: L'Em acaba de trucar al timbre i com que no hi ha ningú més per casa haig de baixar jo a obrir-li la porta.
Ha entès el significat de la meva cara i no m'ha fet cap pregunta, només m'ha acompanyat fins a l'habitació, però llavors m'ha començat a sonar el mòbil.
-Nicky? Hola, sóc la Natalie, podries anar a buscar en Mike a l'entrenament? Es que vaig malament de temps.
-Sí.
I penjo de cop.
17:45: I per fi sortim de casa. Tres mil hores després he agafat diners i després de fotre-li quatre crits al gos hem sortit de casa.
-Bé, ara que estàs més calmadeta et proposaré una cosa.
Em miro l'Em amb mala cara, però la deixo parlar perquè sé que m'ho dirà igualment.
-El dia de Halloween per la nit hi ha una festa a casa d'en John i m'agradaria que quedéssim totes per anar-hi i després ens podem quedar a dormir a casa meva.
La proposta és guai, a més a casa d'en John! Que és on viu en Robbie!
-Em sembla perfectament perfecte. I ara que com has dit tu estic més calamdeta et demanaré un favor: podem anar a comprar cordes de guitarra després de recollir al meu germà?
-Oi tant! A més m'han dit que la botiga de música se l'ha quedada un altre propietari. A fer el xafarder!
18:25: Sí, he arribat tard a buscar al meu germà. Però és normal, sempre arribo tard a buscar-lo (sóc una germana bona en el fons, deixo que es quedi més estona amb els seus amics).
Ara estem de camí a la botiga i l'Em no calla ni sota l'aigua, sort que el meu germà és com ella i es suporten mútuament.
Mare meva, la botiga és sensacional. Des de fora ja mola (té tota l'entrada pintada de vermell i amb un cartell groc posa Rock and others), però dins tot és encara millor. Està tota la paret plena de fotografies de músics de l'època i instruments signats.
La dependenta em sona d'alguna cosa, però no sé ben bé de què. Té els ulls marrons molt grans i els cabells negres com el carbó.
-Vull un caramel, Nicky, si no me'n compres cap li diré al papa que t'has comprat cordes noves sense el seu permís.
És en aquests moments quan mataria al meu germà i em seria igual el càstig que em posessin.
Li dono una misèria de diners a l'Em i li dic a cau d'orella:
-Compra-li qualsevol merdeta d'aquestes amb gust.
Ella riu i marxa amb el meu germà.
Jo m'acosto a la dependenta i li dic simpàticament:
-Perdoni, que em podria dir on són les cordes de guitarra espanyola?
La dona em somriu i em contesta amb una veureta molt carinyosa:
-Estan al fons, però no sé ben bé quines són les de l'espanyola, espera que crido al meu fill, és ell qui porta la part de guitarra.
Marxa cap a la part del darrera de la botiga i crida al seu fill perquè baixi (això és una mare normal, no com el meu pare que sembla que no visqui a casa).
Ella s'asseu a la cadira del davant de l'ordinador i de cop surt en Robbie.
-Ah, si ets tu!
La meva cara de sorpresa es deu notar molt, però ara mateix no m'importa.
Ell m'acompanya fins a la part del darrere de la botiga i em dona una paquet de cada corda sense treure el somriure de la seva cara.
-Crec que no sabies que era de la meva mare aquesta botiga -em diu mirant-me curiosament.
-Creus bé -li dic mentre se m'escampa una rialleta de nena imbècil.
Tornem fins on està la seva mare i li dono els diners exactes sense que em digui ell abans el que li dec. Me'l miro i li dic:
-He comprat moltes cordes de guitarra.
M'acomiado dels dos i surto de la botiga més vermella que un tomàquet.
L'Em i el meu germà estan asseguts en un banc que està ple de cagades. Ara ja sé de què em sonava la dependenta de la botiga, el dia del sopar amb la Natalie vaig veure en Robbie amb la seva mare!
La meva amiga em somriu, però jo m'assento en aquell fastigós banc al seu costat i li dic:
-Tanta informació sobre en Robbie i no em veu dir que la seva mare s'havia quedat la botiga de música!
