No parava de mirar el rellotge. Era conscient que cada minut que passava estava més nerviós. Necessitava dir-li. Volia donar-li més pistes però no trobava la manera de fer-ho. Més d'una nit havia pensat abandonar. Ara però, era massa tard. Havia d'arribar fins al final. I si li sortia bé tot el que havia pensat? I si aconseguia que allò que feia tant de temps que planejava es fes realitat?
Va obrir el WhatsApp i va clicar damunt la conversa on deia Ger.
—Dorms?
Va esperar uns segons. El cor li anava ràpid i mirava fixament la pantalla creuant els dits perquè es connectés.
En línia.
—Ara ja no.
Sóc imbècil. L'he despertat, va dir-se mentre es colpejava el cap amb la mà recriminant-se la decisió d'escriure a aquelles hores de la matinada.
—Hola? Penses dir-me alguna cosa o no? Has vist quina hora és?
—Perdona, no volia molestar... Ja sé que no són hores...
—Espero que el que em diguis sigui prou important.
Necessitava dir-li. Sabia que ella no ho entendria, que pensaria que era un boig i que fins i tot existia la possibilitat que el bloquegés del Whatsapp. Si això passava, tot s'hauria acabat. Tot i així, li va dir.
—Creus que els somnis es poden fer realitat?
Podia anar molt bé o molt malament. Tot depenia de la seva resposta. En el seu pla havia imaginat milers de vegades aquella situació i havia reformulat cent vegades més la pregunta. No era una pregunta qualsevol. Era la pregunta.
—M'agradaria pensar que sí.
Una gran resposta. Se li va escapar el somriure.
—I quin és el teu somni? —li va escriure amb les mans tremoloses per l'emoció de veure que en aquell moment començava la seva primera gran conversa i la Ger estava a punt de donar-li la resposta definitiva. Digués el que digués, estava disposat a fer realitat el seu somni.
—Crec que no en tinc.
—Tots en tenim i jo puc fer-los realitat.
La conversa estava anant exactament com se l'havia imaginat.
—Hahaha! Ets un geni del rotllo Aladín?
—Podríem dir que sí.
—Saps què?
—Què?
—És el primer cop que parlo amb un geni.
—I jo la primera vegada que parlo amb algú sense somnis.
—Digui el que digui ho faràs realitat? —va preguntar-li la Ger intrigada.
—Així és.
Estava nerviós i feliç. Estava a punt de completar el seu gran pla. En el moment que ella li digués quin era el seu somni, tot tindria sentit. Però semblava que la Ger no tenia un somni clar. Finalment va contestar allò que no havia contemplat i que el portava a un escenari completament nou.
YOU ARE READING
Difícil d'explicar
Teen Fiction-Tia, te l'has tirat oi? -va dir-li massa alt i sense adonar-se que ja hi havia la cambrera esperant just al seu costat -Dos tallats -va afanyar-se a demanar la Ger per dissimular- amb sacarina si pot ser. No va colar. La cambrera, d'uns cinquan...
