Misteri a l'orfenat

Què passa?

Avui és un dia molt especial per a la Carla i la Martina. Just avui fa 15 anys exactes que es van conèixer Per celebrar-ho han volgut fer una mini festa a la seva habitació (mini perquè si les enganxa el professor de biologia segur que les castiga).

Han convidat a unes nenes de la seva classe que els hi cauen molt bé i també al nen que li agrada a la Martina, que es diu Nil, i al seu grup d'amics. Estan tots convidat a les 6 de la tarda a l'habitació de la Carla i la Martina. En total són uns 10.

El que han preparat ha sigut una taula amb sucs que han robat de la cuina, però no creuen que la cuinera se n'adoni perquè n'hi ha molts i ningú en veu. També unes galetes que ha rebut la Carla avui que no sap qui l'hi ha enviat, però no creu que siguin perilloses. I unes llaminadures que la Martina tenia guardades.

A les 6 de la tarda comença a arribar la gent i els hi diuen sobretot que no cridin gaire. La primera hora estan bé, però cada cop van cridant més fins que algú truca a la porta. La Carla obre mentre que la Martina diu a tothom que s'amagui.

La Carla obre la porta i veu el profe de biologia amb la directora.

- Carla hem sentit molt soroll aquí dins- diu l'Arnau.

- És que jo i la Carla estàvem recordant anècdotes i estàvem rient molt- treu d'excusa la Martina.

- Podem entrar?- pregunta la directora.

La Carla mira a dins de l'habitació a veure si es veu algú i com que no es veu ningú es deixa entrar encara que l'habitació està plena de sucs per terra i galetes.

- Carla i Martina que vol dir l'habitació així de desendreçada?- les renya la directora.

- És que...- S'intenta excusar la Carla.

- És que, què?- Pregunta el professor de Biologia.

- És que com que és el nostre aniversari ho volíem celebrar bé, amb sucs i coses encara que només fóssim 2.

- Ah d'acord, però ara ja s'ha acabat recolliu tot això i aneu a sopar que ja és hora. - diu la directora.

- Si és clar- contesten la Clara i la Martina.

La Martina i la Clara entren a l'habitació i diuen a tothom que surti. Els diuen que segurament ja ho han sentit i que s'ha acabat la festa. Surten una mica tristos, però els diuen que ha sigut una bona festa. La Clara i la Martina recullen i van cap al menjador a sopar.

Després de sopar la Carla veu un passadís que mai havia vist i va cap allà, la Martina li diu que no hi vagi, però la Carla no l'escolta. El passadís és molt fosc i al fons hi ha una habitació va avançant i veu que a cada costat hi ha uns armaris. La Martina la segueix. De cop, la Carla es para davant d'una estanteria.

S'ha parat perquè ha vist un collaret brillant de color groc que li ha cridat l'atenció. No només pel fet que es veu molt nou en comparació amb totes les coses antigues al costat sinó perquè li recorda molt a la seva infància.

La Martina li pregunta per què s'ha parat i la Carla agafa el collaret i li diu que tiri enrere que marxen. Quan ja estan al final del passadís veuen que la porta s'obre, comencen a córrer cap a la seva habitació, però d'espitllada veuen que de l'habitació del final hi surt una senyora de la neteja i veuen que l'habitació és un lavabo.

Just abans d'entrar a l'habitació es troben amb l'Arnau.

- D'on veniu si es pot saber?- pregunta l'Arnau amb ganes de fel-si la bronca.

- Del lavabo- contesta la Martina amb la primera excusa que li ve pel cap.

- Però si teniu un lavabo just al costat de l'habitació. Per què heu anat tan lluny?