Petits relats per a grans històries

La història de Galàxia i de com es van atrevir a tocar

La llum del dia s'apagava lentament, en poques hores seria fosc i a la casa ja havien encès la llar de foc, aquella seria una nit fresca, típica de finals d'estiu. Una nena ja començava a badallar, tenia son, ja que aquell dia havia estat d'excursió per una muntanya propera i ara, havent sopat, ja tocava anar a dormir, però abans, sempre demanava una cosa a la seva àvia:

-Àvia, àvia, em pots explicar aquella història? -va demanar la nena.

-La de sempre? -va preguntar, amb veu tremolosa, la velleta arrugada pels anys.

-Sí, àvia, aquella! -va cridar contenta la nena.

L'àvia es va asseure al costat del llit i mentre la seva neta s'estirava i es tapava amb la manta, va començar la història:

"Hi havia una vegada, una dona d'una bellesa indescriptible que es deia Galàxia. Estava a la flor de la vida i els seus pares la tenien en un pedestal. No volien que ningú la toqués, com una flor que mai havia de patir. Però les notícies del seu atractiu havien arribat a tot el món i grans magnats, guerrers i fins i tot, reis i emperadors, passaven pel palau per observar-la. Tots, intentaven convèncer als seus pares amb grans quantitats de dot. Li havien ofert de tot, des de quantioses fortunes, a nombrosos objectes materials inimaginables. Fins i tot, havien arribat a oferir un tros gegantí de terra d'un país proper. Però res feia canviar d'opinió als pares de la Galàxia. No van acceptar cap oferta i tots aquells homes poderosos marxaven de palau amb una mà davant i l'altre darrere.

El pare de Galàxia només la volia protegir de tots els mals del món, però Galàxia cada cop que sortia de la seva habitació se sentia com un objecte i la seva tristesa era visible a ulls de la seva mare.

Sempre la mateixa rutina, cada dia que passava, la cua de persones que la volien veure era més i més gran i aquella situació estava posant la família al límit. Però el seu pare ja no ho podia aturar i es sentia culpable. El problema era gegantí, si d'un dia a l'altre parava aquelles visites, ofendria a aquelles persones poderoses que encara no l'havien vist i això acabaria amb una guerra mundial que seria difícil d'aturar i que causaria nombroses morts.

Però un dia plujós, tot allò va canviar. De terres llunyanes va arribar un seguici de d'homes, comandats per un guerrer temut per tothom, Júpiter. El pare els va deixar entrar, anaven mullats i feien pudor de suor, senyal que havien cavalcat de molt lluny, potser dies i setmanes de trajecte per veure a la Galàxia. Van entrar a la sala principal, amb una violència fora del normal tirant als guàrdies que hi havia a les portes i avançant ràpidament fins on estava Galàxia. Un tro va sonar i seguidament la veu del pare va omplir tot el recinte:

-Atureu-vos immediatament! Ningú toca ni tocarà a la meva filla!

Els guerrers van parar en sec, però Júpiter fent cas omís, va seguir caminant fins al punt de traspassar el límit disposat per separar Galàxia de les persones que l'anaven a veure.

-He dit que t'aturis, Júpiter! Tu no ets ningú per tocar a la meva filla! Marxa d'aquí ara mateix o sinó... -va bramar l'home amb veu alarmant.

- O sinó, que... Agafeu-lo! -va ordenar Júpiter amb una veu potent que va ressonar per tot el palau.

Els guerrers del seu seguici van obeir l'orde amb rapidesa i Júpiter es va encaminar cap al detingut. Galàxia veia l'escena horroritzada, però no va tenir temps a reaccionar. Mentre un altre tro sonava i l'aigua de pluja repicava contra els vitralls del palau, Júpiter va començar a pegar al pare i no va parar fins que el va deixar estabornit, sense vida. Aleshores, la mare va córrer cap al cos del pare i abans que pogués plorar la seva mort, va ser decapitada pel mateix home.