Petits relats per a grans històries

Tot està planejat?

Agda Mitjavila està examinant un dels abundants llibres que li agrada llegir i rellegir quan de sobte, el seu mòbil sona. Una notificació de WhatsApp del grup de l'associació animalista on feia tres anys que hi formava part. El missatge era clar:

"Urgent! Informen que avui, dia 23 de març ha arribat un nou animal al zoo de Barcelona, una orangutan amb el nom d'Estrella que segons la informació que ens fan arribar, va ser robada per uns furtius i venuda al mercat negre. Arriba a Barcelona per una donació anònima. El zoo ha informat del mal estat en què es troba l'orangutan, però ha advertit que un cop es recuperi no la tornarà al seu lloc d'origen".

Agda es queda atònita, no entén l'actitud del zoo de la seva ciutat. Aquesta orangutan ha de tornar a la reserva quan estigui recuperada, ja que segurament la seva família l'està esperant. Des del grup de WhatsApp ja s'estan organitzant per muntar una protesta. Però ella, de l'extrem més radical de l'associació ha ideat ja un pla i deixant la conversa dels seus companys, escriu un WhatsApp privat a un dels màxims representants de l'associació, l'Àlex, que després de mitja hora d'espera, accepta.

Una setmana més tard, on hi ha hagut dues manifestacions pacífiques a favor del tancament del zoològic, Agda ja ho té tot preparat. Agafa la motxilla, es recull la seva llarga melena amb una goma i surt de casa. Al tenir els ulls clars, el sol l'enlluerna uns instants, però això no li impedeix arribar a la boca del metro. Són deu parades fins a Ciutadella-Vila Olímpica:

-"Sort que és diumenge i no està el metro ple". -pensa mentre va baixant les escales.

Un cop dins del vagó, es posa a llegir i el viatge transcorre sense grans inconvenients, exceptuant un home que begut, fa un espectacle penós al vagó del costat.

Agda surt del metro, cada cop està més nerviosa, no perquè el seu pla estigui en perill. Si no perquè fa més de deu anys que no trepitja el parc d'animals, ja que s'havia promès no tronar-ho a fer i lluitar a favor del seu tancament.

El Zoo de Barcelona havia canviat molt al llarg del temps i antics rumors que argumentaven el mal estat de les seves infraestructures, havia provocat males crítiques. Però la gota que va fer vessar el got va ser les imatges i vídeos que van sorgir a les xarxes que presentaven les lamentables condicions que patien els animals dins de les seves gàbies i l'estructura macabra que hi havia al soterrani on s'hi amuntegaven els cadàvers d'animals traspassats. Les associacions d'animals van aprofitar l'avinentesa per començar campanyes en contra del zoològic i a favor de l'alliberament dels animals, argumentant que molts d'ells, no podien estar en una ciutat com Barcelona, ja que eren animals exòtics i necessitaven climes més temperats o animals del pol nord, com els pingüins, que patien per la calor humida estiuenca de la ciutat Condal. El zoo ja havia aturat els espectacles amb animals, sobretot dofins, ja que pertanyien a una altra època, estaven obsolets i ara intentava buscar una nova llar als dofins que quedaven al parc. També havien intentat netejar la seva imatge amb el projecte, Zoo XXI i crear així un centre encarat a la recerca.

Arribada al parc de la Ciutadella, Agda, paga l'entrada del zoo i es dirigeix directament a la zona dels orangutans, on està l'Estrella. Hi va de pressa, sense fixar-se molt en els detalls, ja que no en vol saber res. No entén com uns éssers vius, són capaços d'engarjolar a d'altres. Arriba a l'hàbitat on està l'Estrella, una orangutan jove que no arriba al metre d'alçada i que mustia aixeca el cap i observa com van passant els núvols que a poc a poc van cobrint la ciutat. És aleshores quan Agda nota que l'està mirant, amb aquella mirada plena de tristesa que reclama ajuda, aquells ulls negre carbó que reflecteixen tots els infortunis que ha patit, una mirada plena de patiment i angoixa. Agda sent una connexió brutal amb aquest animal, un vincle que la transporta i li fa perdre la noció del temps.