Petits relats per a grans històries

La decisió

Estaven a la muntanya, els arbres es movien lentament gràcies a un ventet que ajudava a suportar la calor d'aquell dia estiuenc. Havien decidit fer una excursió a la muntanya i dormir al refugi on acabava aquell camí. Una passejada agradable i fàcil que entre setmana, quan el turisme afluixava el seu flux constant al país, es podia gaudir de la tranquil·litat pròpia de la natura.

-Va som-hi que en un no res estarem al llac, tinc unes ganes terribles de banyar-me! -va cridar-li Charlotte a l'Àlex, que uns metres més enllà i ple d'una suor enganxifosa va replicar:

-No tothom té l'energia i la qualitat atlètica que tens tu, Charlotte!

Seguien caminant i la distància entre ells dos es feia més gran. Charlotte estava en bona forma i anar al gimnàs cada dia li havia servit per entrar de ple al món de l'atletisme. Als 23 anys havia aconseguit el seu somni, competir de manera professional en carreres de 100 metres amb la selecció del seu país. Ara únicament havia de pensar en la seva següent meta, els jocs olímpics de París 2024.

En canvi, l'Àlex no estava fet per l'activitat física, ell un informàtic autònom que passava les estones lliures jugant a videojocs d'estratègia i mirant els vídeos dels seus streamers preferits, tenia una mica de sobrepès i les seves cinc diòptries feien que hagués de portar unes ulleres amb un vidre gruixut que en aquest moment de suor li relliscaven i li feien més difícil l'ascens al refugi. Per desgràcia s'havia deixat enredar per la Charlotte que feia cinc anys, des que van començar a sortir de manera oficial, li demanava que algun dia anés amb ella a dormir en un refugi de muntanya i viure una experiència en parella en plena natura.

Passats uns minuts, interminables per l'Àlex, van arribar al llac. Era un lloc idíl·lic i uns dels preferits de Charlotte. Estava situat en una petita vall entre muntanyes, en un espai on el bosc donava una treva al paisatge. Una localització amagada que sortia del camí i que permetia a la parella tenir una mica d'intimitat.

Migdia, el sol començava a ser molest i la calor era imperant. Charlotte que també començava a suar ja havia estès la tovallola a una gran roca que hi havia a la vora del llac mentre que l'Àlex, que ja havia recuperat una respiració normal, descansava sobre un llit de petites pedres.

-Crec que ara és el moment de banyar-me -va pensar en veu alta, Charlotte. -Vols banyar-te amb mi?

-Vés tu, encara m'estic recuperant, quasi moro! -va exclamar l'Àlex.

Charlotte va apujar les espatlles en senyal de desaprovació i davant de la sorpresa de l'Àlex, amb dos moviments va quedar totalment nua i es va tirar al llac.

-Va vine! Amb aquesta calor s'està de luxe dins l'aigua! -va bramar Charlotte des del centre del llac.

L'Àlex, finalment, va accedir i a poc a poc va anar traient-se la roba sense arribar a treure's els calçotets. Va entrar al llac lentament fent postures que li tensaven els muscles a causa de l'aigua glacial del llac.

Una estona després la parella ja estava al mig del llac nadant i agafant-se, l'Àlex s'havia tret els calçotets després que Charlotte li insistís amb vehemència. Allà va ser on van consumar el seu amor, l'una agraïda que el seu xicot fes l'esforç de pujar amb ella a la muntanya i l'altre pensant que havia tingut sort en conèixer l'amor d'una persona tan perfecte.

Van dinar amanida de pasta a la vora del llac mentre el sol els hi tornava a escalfar la pell i mentre l'Àlex s'estirava per fer una petita migdiada, Charlotte va anar a caminar pels voltants del llac. Quedava pràcticament una hora de trajecte fins a arribar al refugi i a sobre, a uns 5 minuts, hi havia una cabana de pastors que s'utilitzava quan el refugi estava ple, cosa que no passava gairebé mai perquè era una ruta poc freqüentada pel turisme.