Pròleg

9 0 0
                                        

L'hospital del poble té quatre plantes, i la tercera està reservada als malalts terminals. Càncers de tota mena i altres malalties són les que freqüenten els pacients d'allà.

La tercera planta és molt acollidora, totes les parets estan pintades amb murals alegres i sempre hi ha algun tipus de música sonant. Però, per desgràcia, allà no tot són arcs iris i cançonetes.

Cada any, s'hi produeix un crim. No és un suïcidi, que seria el crim més normal en aquella situació; tampoc és un assassinat. No. El crim que té lloc cada any a la mateixa planta del mateix hospital, és un segrest.

BLACK OUTWhere stories live. Discover now