He imaginat que ho intentavem, que la distància no era un problema, que ens veiem almenys un cap de setmana al mes, que jo agafava el tren per fer 156km per veure't, que llogavem un hotel per estar junts sense problemes, que tú també agafaves el tren i feies els 156km per veure'm i estar dins del teu xalet sols.
M'he imaginat la privacitat que tindríem, totes les maneres en què ho feiem, les pel·lícules que mirariem dins del llit amb una manta sobre, tú passant-me el braç sobre les meves espatlles, rient, plorant i si la escena ho demanava, besant-nos i deixant-nos portar.
Dormir junts, amb el meu cap sobre el teu pit i tú acariciant-me els cabells i jo l'abdomen, potser ens adormiriem o potser la meva mà baixaria fins la teva ingle i seguiriem el joc.
Malgrat tot, només m'ho he imaginat, el teu missatge ho va deixar tot clar, no volies arriesgar-te. "Es que només et faria mal, després d'aquest cap de setmana no ens veurem fins d'aquí molts mesos".
