Àlies Heinz Chez

Introducció

Nota de l'autor:

Aquest text va ser escrit l'any 2004, per aquesta raó la majoria de les referències potser ja són obsoletes. De totes maneres, he decidit publicar el text per tal que aquesta història, en la mesura del possible, no quedi en l'oblid.

"Per què tot sigui consumat, per què em senti menys sol, no em queda res més que desitjar en el dia de la meva execució la presència de molts espectadors que m'acullin amb crits d'odi."

CAMUS, Albert L'estranger

Quan recordem el passat més recent de les nacions, dels pobles i/o dels estats, ens vénen a la memòria noms de polítics il·lustres, de caps d'estat cèlebres i sovint de màrtirs més o menys desafortunats. De fet, la condició de màrtir,ja de per si és un infortuni. Aquesta qualitat, o distinció, només es sol aplicar a una persona després de la seva mort, sovint en circumstàncies poc agradables, si és que la mort pot ser agradable en alguna circumstància. Sense cap mena de dubte, recordem morts com la del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys,afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'Octubre de 1940, morts  com la d'un altre president, en aquest cas dels EE.UU John Fitzgerald Kennedy, mort el 22 de Novembre de 1963 a Dallas, o morts com la del jove Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974.

Massa freqüentment oblidem, però, les circumstàncies de la mort de persones més o menys anònimes. Algú se'n recorda de personatges com Heinz Ches (a la foto), assassinat el mateix dia que Salvador Puig Antich? Val la pena dedicar fulls de paper i temps a una simple anècdota ocorreguda a les acaballes del franquisme? El periodista valencià Raúl M. Riebenbauer, porta - nou anys atrapat en aquesta obsessió que ja abandono -, nou anys que properament es plasmaran en un llibre fruit d'aquest treball d'investigació. La mort d'aquest tal Heinz Ches, potser desconegut per a la majoria, té un significat singular, i per això hi vull fer referència. Així, doncs, amb el fragment que segueix a continuació, tinc la intenció de recordar a algú que no passarà a la història pel seu heroisme, ni per la seva militància en un partit polític revolucionari, o quelcom per l'estil. Heinz Ches no és Heinz Ches, com intentaré explicar a continuació, a més de ser la torna de l'assassinat de Salvador Puig Antich, com també intentaré argumentar. Abans de continuar, però, vull agrair l'amabilitat mostrada per en Raúl M.Riebenbauer, el qual m'ha guiat, via e-mail, en l'elaboració final d'aquest article, a més de desvetllar-me algunes dades, que properament sortiran a la llum pública en el seu llibre: El Silencio de Georg.