Nota de l'autor: Aquest text va ser escrit l'any 2004, per aquesta raó la majoria de les referències potser ja són obsoletes. De totes maneres, he decidit publicar el text per tal que aquesta història, en la mesura del possible, no quedi en l'oblid. Quan recordem el passat més recent de les nacions, dels pobles i/o dels estats, ens vénen a la memòria noms de polítics il·lustres, de caps d'estat cèlebres i sovint de màrtirs més o menys desafortunats. De fet, la condició de màrtir, ja de per si és un infortuni. Aquesta qualitat, o distinció, només es sol aplicar a una persona després de la seva mort, sovint en circumstàncies poc agradables, si és que la mort pot ser agradable en alguna circumstància. Sense cap mena de dubte, recordem morts com la del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'Octubre de 1940, morts com la d'un altre president, en aquest cas dels EE.UU John Fitzgerald Kennedy, mort el 22 de Novembre de 1963 a Dallas, o morts com la del jove Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974. Massa freqüentment oblidem, però, les circumstàncies de la mort de persones més o menys anònimes. Algú se'n recorda de personatges com Heinz Ches (a la foto), assassinat el mateix dia que Salvador Puig Antich?
10 parts